Els propietaris del poble nudista de Fonoll, Emili Vives i la seva família, han comprat ara el nucli deshabitat de Conill, al municipi de Tàrrega. La compra, segons explica El Punt Avui es va materialitzar fa un parell de mesos, 20 anys després de l’adquisició del poble de Fonoll per part de Vives.
Segons ha explicat a Ràdio Tàrrega Emili Vives, nou propietari de Conill, “estem molt il·lusionats en rehabilitar-lo, i la intenció és de fer un poble per artesans i artistes”.
La compra del nucli de Conill segons Vives, ha estat possible “gràcies a l’oferiment que se’m va fer per reconstruir-lo, i s’ha pogut materialitzar amb la permuta de dos locals de la meva propietat que disposava al barri de Sants de Barcelona”.
Segons Vives la intenció per Conill és similar al projecte de Fonoll, “no anem amb un objectiu econòmic, sinó que anem amb l’objectiu de fer coses, de crear un espai viu en un lloc que ara és mort, i això és un projecte que em motiva força”.
Emili Vives ha explicat que també vol que Conill sigui un espai de llibertat, i descarta fer de Conill un altre poble naturista tot i que “els pobles amb cotilla no m’agraden, tampoc em posaré amb la indumentària de la gent i això, però vull que sigui un espai de creació”, ha dit.
Vives ha puntualitzat que no tot el poble de Conill és seu, sinó que resta pendent una casa per la que està negociant amb la seva propietària. Segons explica la intenció és tenir el projecte materialitzat dintre d’uns 5 o 6 anys, i que les obres de restauració de les cases del poble no començaran fins disposar de tots els permisos pertinents.
Emili Vives ha explicat “que l’experiència del Fonoll ha estat una aventura maquíssima, un poble que estava totalment derruït i ara és un bombonet, un poble preciós; ens ve gent de tota Europa i estem molt contents amb el projecte. Econòmicament no és un gran projecte però almenys si que és viable en el sentit que s’autofinancia i més o menys funcionem”.
Conill va ser habitat des de temps remots. L’església del poble va ser esmentada en un document de 1151. L’actual església de la Mare de Déu del Roser (Verge del Rosari) data del 1702. La resta del poble es compon de cinc grans cases construïdes al segle 18, anomenada Cal Pont , Cal Palou, Cal Frare, Cal Cinca, i Cal Vilafranca, després que les famílies que vivien i treballaven, i associen edificis de la granja, tots els que envolten una petita plaça del poble. Un acord entre les cinc famílies van impedir l’addició de més edificis al llogaret.
Després d’un llarg període de declivi, Conill finalment va ser abandonada al voltant de 1980 i el poble va ser desposseït ràpidament de la majoria dels seus actius.
Des de l’abandonament del llogaret, s’han proposat diverses iniciatives per a la seva revitalització.
El 1989, es va fer una proposta per reconstruir el llogaret com un centre de rehabilitació per a addictes a les drogues, però la iniciativa va obtenir un elevat rebuig social, i finalment abandonat.
Al voltant de 2005, una empresa privada va proposar desenvolupar el llogaret com un centre turístic ecològic, però que va ser abandonat a causa de les dificultats financeres i un deteriorament major estructural dels edificis.
El 2007, les autoritats municipals van publicar propostes per convertir Conill en un centre d’interpretació del camp dels voltants, i el govern va manifestar el seu suport a un pla de gestió per a la zona, però la iniciativa va ser abandonada el 2010 a causa de les circumstàncies econòmiques.
