Royes diu que s’ha buidat després de ”donar-ho tot per Cervera” fins al límit d’afectar-li la salut. Assegura que 6 anys a l’alcaldia li han afectat la vida personal, els amics i l’empresa. En aquest sentit, remarca que ha rebut crítiques a la premsa, a les xarxes socials i al carrer, ”amb crueltat”; que ha patit escarni en actes públics, escridassades, anònims, difamacions, injúries i amenaces de mort que l’han portat a tenir ordres d’allunyament judicial. Així mateix, també ha lamentat que li hagin ratllat el cotxe i fet pintades, i que a Cervera hi hagi gent que hagi deixat de parlar-li i saludar-lo per mirar-lo amb menyspreu.
Royes continuarà a l’alcaldia de Cervera fins al juny de 2019 i ha destacat que com a paer en cap ha pogut liderar la ”transformació històrica” de places i carrers del cas antic, aprovar un POUM, facilitar inversions milionàries per empreses que han reduït l’atur, reduir el deute municipal a gairebé la meitat, promocionar l’Aquelarre, aconseguir la capitalitat cultural de Cervera pel 2019 o rebre reconeixements a la millor gestió pública, entre d’altres.
Un primer mandat marcat pels projectes ”tabú” i un segon per la diversitat política a la Paeria
Ramon Royes va arribar a la Paeria de Cervera a les eleccions del 2011 i va liderar uns primers quatre anys al capdavant de la institució marcats per l’afrontament de projectes ”tabú” a la ciutat. En aquest sentit, assegura que ha estat ”valent” per trencar amb el ”conservadorisme” i que s’ha enfrontat als ”cacics” de Cervera, als d’Unió Democràtica i a la ”gent rància i conservadora” del seu partit. Un primer escull el va trobar amb la reforma de la plaça Universitat, que ara té el trànsit restringit i això li va comportar rebuig per una part de la ciutadania i els comerciants. També va tenir dificultats per aprovar el POUM o per assegurar el trasllat d’un supermercat que volia marxar de Cervera a uns terrenys contigus a l’N-II.
En l’actual mandat, Royes no va saber que seria alcalde fins al mateix dia del ple d’investidura. Els resultats de les eleccions municipals del 2015 van donar entrada a 8 formacions polítiques a la Paeria. Va aconseguir un mandat amb majoria simple després de la ruptura d’un acord entre els partits d’esquerres per fer alcalde el candidat d’ERC, Ramon Armengol. Així, Royes va començar manant amb els 3 regidors del PDeCAT, i un de la formació SiF. Més endavant, va poder incorporar a l’equip de govern un altre regidor de la formació Inse i el regidor no adscrit que va deixar el PPC.
Royes ha afegit que ha estat capaç d’enfrontar-se a la Casa Reial espanyola, com quan va voler retirar el títol nobiliari de Comtessa a la princesa Elionor o quan el ple va declarar Felip VI persona ‘no grata’. També se les ha tingut amb l’església més ”conservadora”, quan el bisbe Xavier Novell va fer unes declaracions sobre l’homosexualitat que també van motivar que el Ple de la capital de la Segarra declarés el bisbe persona ‘no grata’.
