Es creu que aquestes peces podien ser usades en cerimònies d’extremunció · La campanya, a punt de finalitzar, ha localitzat dipòsits i altres estructures arquitectòniques medievals · La prospecció ha permès documentar importants vestigis arquitectònics si bé la troballa més excepcional ha estat una trentena de plats decorats d’entre finals del segle XVI i principis del segle XVII, els quals han sortit a la llum a la fase final de l’excavació. Els plats s’han localitzat en un dipòsit soterrat juntament amb restes òssies humanes, monedes, claus de pany, fragments de rosaris i taüts, agulles de mortalla i altres objectes funeraris. Exhumats en bon estat de conservació, els plats podrien ser del “viàtic”, o sigui que contenien olis sagrats de la cerimònia de l’extremunció. Era costum que aquests plats es dipositessin dins el taüt o en una cavitat vora l’església. En el cas de Tàrrega, es creu que aquestes peces s’haurien recol·locat en aquest emplaçament durant la construcció de l’actual temple barroc a finals del segle XVII. Es tracta d’una troballa de gran transcendència ja que permet documentar antics rituals funeraris. Tots aquests tresors arqueològics ja es custodien per al seu estudi al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega.
Vestigis amb incògnites
L’excavació ha deixat al descobert un total de cinc dipòsits (amb fondàries d’entre 1 i 1,5 metres) que podrien ser prop de l’absis de l’antiga església romànico-gòtica. El seu ús podria ser de tipus artesanal, preindustrial o d’emmagatzematge. D’altra banda, els treballs també han constatat com la construcció del temple barroc va afectar el cementiri anterior al 1672. A més, prop de l’actual porta d’entrada a la plaça Major des del carrer del Carme, s’ha localitzat un mur de morter de calç i grans blocs de pedra de l’època medieval. No està clar encara si aquesta estructura (de més d’1,5 metres d’amplada) té relació amb l’antic temple romànico-gòtic o bé amb tancaments defensius de la vila.
