La dansa vertical de la companyia Delrevés ha seguit a la conversa inaugural amb una peça d’acrobàcies espectaculars que s’han vist a la paret de la parròquia de Tàrrega
ACN Tàrrega .- El tret de sortida oficial de FiraTàrrega 2019 ha estat per primera vegada en els 39 anys d’història d’aquest certamen una conversa inaugural que s’ha desenvolupat a la plaça Major, un dels escenaris més icònics de la fira en ple centre de la capital de l’Urgell. ‘Espai Públic: Transformació social, resistència, creació’ ha estat el títol de la conversa, a càrrec del filòsof Xavier Antich i Àngels Margarit, del Mercat de les Flors, amb la moderació de Judit Carrera del CCCB. El debat sobre els usos socials i artístics de l’espai públic ha volgut ser tota una declaració d’intencions de la nova directora de FiraTàrrega, Anna Giribet. Després de la conversa, la dansa vertical de la companyia Delrevés, ha posat el punt artístic a l’arrencada de la fira amb acrobàcies espectaculars a la paret de la parròquia.
La conversa entre Xavier Antich i Àngels Margarit ha girat al voltant de l’espai públic i els seus usos socials i artístics. En un moment del debat, Margarit ha posat èmfasi en el fet que és el cos qui pensa i que la neurociència indica que ”un genoll pren decisions” i que el pensament no està tancat al cervell sinó que es mou per tot el cos. En aquest sentit, ha remarcat que una acció com ballar pot esdevenir una ”cosa animal” que permet explicar coses que no es poden verbalitzar. De la seva part, Xavier Antich ha posat en valor l’espai públic pel fet que a diferència a que quan algú es troba a casa i ho té tot controlat, al carrer ”no estem del tot sols i ens confrontem amb els problemes de la vida i els que tenim en comú”.
Després de la conversa inaugural s’ha pogut veure a la mateixa plaça Major ‘Finale’, de la companyia Delrevés dansa vertical, una peça que combina la delicadesa més refinada i l’acrobàcia més espectacular. La proposta s’ha desenvolupat a la paret de la parròquia de Tàrrega i ha captat les mirades dels centenars d’espectadors congregats a la plaça que no s’han volgut perdre cap detall dels moviments de les dues ballarines amb tutú suspeses a l’aire. L’espectacle desafia la gravetat, al ritme dels ballets més reconeguts de la música clàssica: ‘El llac dels cignes’, ‘El trencanous’ o ‘Giselle’, entre d’altres.
FiraTàrrega 2019
L’edició d’enguany de FiraTàrrega busca una nova manera d’entendre les arts de carrer i l’espai públic, la transversalitat de les arts escèniques, la implicació amb la ciutadania i el compromís amb la realitat social. El conjunt de la programació ofereix un cartell amb diversos formats, gèneres i estils. En total es podran veure 42 peces, 24 de les quals són catalanes, 9 d’elles provenen de l’estat espanyol, 6 internacionals i 3 de procedència mixta. El 30% de la programació s’adscriu al programa de Suport a la Creació. Així mateix, 19 dels espectacles són estrena a l’Estat.
Una de les novetats d’aquest any és que es reformula físicament i conceptualment l’espai professional per posar en el centre de l’activitat els ‘pitchings’ i els ‘speedmeetings’ que prioritzen el contacte actiu entre creadors i productors amb la finalitat que els projectes artístics arribin al mercat. Fins a un total de 6 sessions de ‘pitching’ seran una de les activitats principals que busquen passar del model passiu dels estands expositius a un model més proactiu en què els projectes artístics convoquen els professionals per explicar-se amb l’objectiu de trobar socis que es vulguin implicar en la producció o destinataris que puguin obrir nous mercats.
FiraTàrrega vol reforçar en cada edició el seu paper de punt de trobada, de debat, d’intercanvi i generació de projectes. La renovació física de La Llotja, amb 1.200 metres quadrats i 70 estands posa en el centre aquests espais de trobada i intercanvi i es busca així que sigui l’epicentre on tinguin lloc els encontres i els agents de les arts escèniques donin a conèixer els seus projectes.
Pel que fa a les xifres professionals, la Fira compta amb 945 professionals acreditats de 531 entitats. Concretament, d’aquests inscrits 597 són catalans, 176 de la resta de l’Estat i 172 d’internacionals. Aquests darrers provenen de 31 països de tot el món. En relació a les entitats 303 són catalanes, 106 de la resta de l’Estat i 122 internacionals.
