El confinament als monestirs de clausura: “Preguem més i guardem major distància de seguretat”

Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat monàstica. A l’interior, tot i l’estat d’alarma, la vida dels monjos és pràcticament la mateixa. S’ajunten en diversos moments del dia -sis vegades en la pregària comunitària i tres al refetor dels àpats. També mantenen estones d’esbarjo. Ho fan sempre guardant una major distància de seguretat entre ells. Els religiosos també fan més trucades als seus familiars.

“Vivim la crisi del coronavirus amb molta preocupació”, afirma l’abat del monestir de Poblet, el pare Octavi Vilà, en una entrevista a l’ACN. Actualment són 27 monjos, tot i que quatre són fora del monestir -dos a Roma, un en un monestir francès i un altre, cuidant de la seva mare. El monjo més gran té 94 anys i el més jove, 37. N’hi ha quatre més grans de vuitanta anys. “És el grup més vulnerable, si bé tal com evoluciona la pandèmia ningú està lliure de risc”, manifesta.

Afortunadament tots es troben bé, més enllà d’algun lleu constipat, sense major importància. Es manté un contacte permanent amb el CAP de l’Espluga de Francolí i la comunitat està preparada per reaccionar. A part de la zona d’infermeria, que s’ha destinat als d’edat més avançada, s’han habilitat diverses habitacions per si calgués aïllar malalts. La comunitat ha augmentat la pregària i el record per a afectats, professionals sanitaris i autoritats competents.

“La solució ha de venir del camp mèdic”, declara el pare abat, amb convenciment. “I sembla que no és fàcil, tot i que s’hi treballa intensament”, afegeix. “De qualsevol situació se’n poden treure lliçons; caldrà veure com evoluciona per repensar si la prevenció ha estat l’adequada o si es podia fer quelcom més; també amb el confinament i els seus graus si han estat eficaços, l’atenció als malalts, com tenim a la gent gran, de ben atesa, etc.”, opina el pare abat.

“Com a societat també és una prova, vivim una situació excepcional, de confinament, una convivència forçada”, comenta el pare abat, que reconeix, en aquest sentit, que la comunitat cistercenca és privilegiada per tot l’espai que disposen. “Un problema afegit és el que sant Benet anomena la murmuració -en llenguatge actual, ‘fake news’-, i cal estar alerta amb el volum d’informació i intentar seleccionar fonts fiables i evitar crear més alarma”, conclou.

Els monestirs tanquen, el territori se’n ressent

L’estat d’alarma va obligar a tancar, des del dissabte 14 de març, tot el conjunt monàstic de Poblet. Es van deixar de fer visites als espais visitables del monestir i es van tancar l’església -només queda oberta una petita capella a la plaça per anar a resar- i l’hostatgeria -i el restaurant. Dies abans es van anul·lar totes les peticions d’allotjar-se dins del monestir. Els monjos han ofert l’hostatgeria externa a les autoritats sanitàries per si calgués fer ús de l’espai.

El tancament del monestir de Poblet ressent la marca turística de la Ruta del Cister. És el recinte monacal més visitat de les tres comarques que integren la Ruta. Dels 160.000 visitants de l’any 2019, més de la meitat van anar a visitar Poblet -en concret, 87.000 turistes. D’altra banda, Santes Creus va rebre 52.000 visites, mentre que el de Vallbona de les Monges, el monestir cistercenc femení més important de Catalunya, va rebre 21.000 persones.

Mireia Bonet, cap del servei de Turisme del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, constata l’afectació negativa. “Calculem una pèrdua de 30.000 visitants en els monestirs si aquesta situació dura tres mesos”, apunta Bonet. La Setmana Santa és tradicionalment un dels millors períodes, pel flux de turistes que atrau aquesta marca turística. El Consell ja treballa en noves campanyes per rellançar turísticament la comarca un cop hagi passat aquesta crisi sanitària.

A Santes Creus, l’únic monestir cistercenc que no té vida monàstica, també roman tancat al públic des del dissabte 14 de març. “El cap de setmana anterior, el 7 i 8 de març, s’havien rebut 1.500 visitants”, destaca Marina Rañé, responsable del servei de Turisme al Consell de l’Alt Camp. “Tota aquesta situació afecta una comarca que també s’ha quedat sense temporada de calçotades, visites a cellers visitables -n’hi ha prop d’una quinzena-, etc.”, conclou Rañé.