El curtmetratge Ni oblit ni perdó, dirigit pel cineasta cerverí Jordi Boquet Claramunt, ha estat guardonat amb el primer premi Danzante del concurs Iberoamericà del 48è Festival Internacional de Cinema d’Osca, que s’ha celebrat entre el 12 i el 20 de juny. El premi està dotat amb 5.000 euros.
Inspirat en la història de Guillem Agulló, és l’òpera prima de Jordi Boquet. El jurat n’ha valorat la seva capacitat de “donar visibilitat a una història que segueix sent d’actualitat” així com a la seva capacitat «d’emocionar i generar debat”.
Per la seva part, el primer premi Danzante del concurs Internacional ha estat pel curtmetratge Alive, una producció sueca dirigida per l’experimentat cineasta Jimmy Olsson, i el premir premi Danzante del concurs Documental ha estat per Julieta y la luna de la xilena Milena Castro.
Aquestes tres produccions es classifiquen de forma directa per a la preselecció dels Premis Oscar de Hollywood gràcies al reconeixement de la cita d’Osca, un certamen on han competit un total de 80 obres provinents de 30 països diferents.
El palmarès de la 48a edició ha posat punt i final a un festival «extraordinari». La cita cinematogràfica aragonesa s’ha convertit així en el primer certamen europeu que realitzava sessions en sala per a públic, un dels seus tres eixos que al costat de la versió on-line i l’autocine han recuperat l’esperit de «festivitat cinematogràfica» tant per la ciutat com per als milers de seguidors a nivell internacional. «La resposta de públic, la indústria i els mitjans de comunicació ens permeten tancar un gran somriure, una edició històrica en tots els sentits» ha destacat Rubén Moreno, director del festival.
El curtmetratge Ni oblit ni perdó està dirigit pel cerverí Jordi Boquet, escrit pel lleidatà Tomàs Bayo i produït per Escac Films. Es va estrenar el passat 7 de març al Gran Teatre de la Passió de Cervera, ciutat on es van rodar algunes de les escenes.
Argument
València, any 2003. La Betlem, germana de l’assassinat, torna a casa per passar uns dies amb la seva família al poble que l’ha vist créixer. Però aquest poble amaga un caràcter trist que, per més que ella vulgui evitar, sempre acaba retornant per recordar-li que hi ha coses que mai es podran oblidar. I que tampoc es podran perdonar. Ni oblit ni perdó és la història real d’una família que lluita per mantenir intacta la memòria d’un fill mort en mans del feixisme, Guillem Agulló, un jove independentista valencià assassinat el 1993, quan tenia només 18 anys. Però… Val la pena seguir lluitant per un conflicte polític que no es resoldrà mai? I a preu de què?
