Ha mort aquesta nit a Tàrrega a l’edat de 93 anys
Per molta gent, el record de Pilarín Minguell sempre anirà lligat a que va ser la primera veu femenina de Ràdio Tàrrega. Conjuntament amb Ramon Puiggené van posar la veu a la primera emissió de Ràdio Tàrrega el 20 d’octubre de 1954.
Polifacètica durant tota la seva vida, Minguell va cursar els estudis bàsics a Tàrrega. En arribar la guerra, i mentre aquesta dura, acaba els estudis a l’Institut Politècnic. A la dècada dels 40, Minguell pertany al Frente de Juventudes participant en l’equip de bàsquet. A finals de la dècada dels 40 deixa l’esport definitivament. El 1950 es funda l’«Agrupació Artística Thespis». Minguell va ser una de les actrius de major projecció de l’agrupació.
La vida laboral de Minguell comença el 1951 quan entra a treballar a les oficines de la Delegación Nacional de Sindicatos. Per qüestions laborals, coneix el seu futur marit, Josep M. Madern (Cervera, 1926-Barcelona, 2012). Minguell es casa amb Madern, escriptor i periodista, i decideixen anar a viure a Lleida.
Madern va ser un destacat impulsor del Teatre de Càmera i l’Orfeó Lleidatà. En aquestes agrupacions, Minguell va representar algunes obres amb gran èxit de públic i de crítica, dirigides pel mateix Madern, que van escandalitzar i causar un gran impacte entre el públic. El 1957 emigren a París. Als inicis en Madern treballa de vigilant de nit i ho compagina amb l’escriptura i les classes d’espanyol; Minguell treballa en el servei de la llar; així mateix, els treballs d’en Madern eren simultanis amb l’assistència de Minguell a l’Escola de Teatre del Teatre Nacional de França.
Madern escrivia petites obretes que ella representava, i per una d’aquestes, Confidéncias, mostra interès el director del Teatre Nacional de França, que l’adapta i tradueix al francès. André Camp, cap de la secció España de la Radio Difusión Francesa (RTF), s’interessa per l’estrena d’aquesta obra i proposa a Madern retransmetre-la per Ràdio París. Des d’aleshores, el destí de Madern i Minguell queda lligat a la ràdio de la capital de França.
En la seva etapa a Ràdio París, Minguell posa la veu als encapçalaments i les piques dels noticiaris en les retransmissions a l’exterior, col·labora i participa en programes culturals i literaris, d’entreteniment i de tertúlies i actua en alguna obra de ràdio teatre, dins una trajectòria de disset anys ininterromputs. La seva veu és escoltada, no només pels espanyols i espanyoles, sinó també a tot Amèrica llatina i per l’emigració espanyola de bona part d’Europa. Per això, es pot considerar la veu de Minguell com una de les més (si no la que més) escoltades per un major nombre d’audiència en la història targarina. Minguell deixà Ràdio París l’any 1975 per tornar a Barcelona amb Madern.
