El president Joan Talarn i el vicepresident Jordi Latorre, acompanyats de les portaveus d’ERC i JxCat, Mercè Carulla i Rosa Pujol, presenten el projecte de pressupostos i inicien la negociació amb els grups de l’oposició
A més de 12 accions específiques, s’activen dos fons de contingència Covid, dotats amb 2.141.199€ inicials, per fer front a situacions d’emergència que hagin de cobrir els ens locals i els centres sanitaris de la demarcació, que es podran incrementar amb els romanents de tresoreria
El pressupost total consolidat és de 137.304.876 euros, que representa un 2,55% d’increment respecte del 2020, i destina a ajuntaments i consells comarcals el 47% dels diners destinats a inversions i ajuts
El govern de la Diputació destaca els objectius de consolidar els canvis estructurals introduïts al 2020, mantenir l’activitat que la pandèmia ha posat en perill i prioritzar les accions i els projectes que tinguin com a objectiu la reversió dels efectes negatius de la Covid-19
La Diputació de Lleida activarà diferents partides que sumen 12.480.376€ en els pressupostos de l’any 2021 per ajudar a revertir els efectes socioeconòmics negatius de la Covid-19, segons s’ha informat aquest matí en la presentació del projecte dels Pressupostos per a l’exercici vivent. El president de la Diputació, Joan Talarn, i el vicepresident primer, Jordi Latorre, acompanyats per les portaveus dels grups de govern, ERC i JxCat, Mercè Carulla i Rosa Pujol, han fet públic el projecte de pressupostos el mateix dia en què s’inicia la negociació amb els grups de l’oposició. Per al govern de la Diputació de Lleida, l’objectiu fonamental d’aquests pressupostos és prioritzar accions que ajudin a pal·liar els efectes negatius de la Covid-19, tant per part de la pròpia Diputació com dels ajuntaments i consells comarcals, així com de les entitats que reben suport financer de la Diputació.
El pressupost consolidat de la Diputació de Lleida per al 2021 és de 137.304.876€, un 2,55% superior al de l’exercici 2020, i manté com a primer objectiu consolidar els canvis estructurals introduïts als comptes de la institució, com són el repartiment dels ajuts a través de plans econòmics sobre bases objectivables, amb l’aplicació de criteris de discriminació positiva cap als municipis en risc de despoblament o que pateixen les circumstàncies d’un entorn de muntanya, i l’activació de bestretes per dotar de liquiditat els ens locals. El 47% dels ajuts i inversions (49,6 milions) anirà destinat a ajuntaments i consells comarcals.
El segon objectiu dels pressupostos és mantenir aquella activitat que la Covid-19 ha posat en perill però que és necessària per a la realitat dels nostres municipis i que els cohesiona, des dels serveis municipals més bàsics, com els serveis d’atenció social a la ciutadania i a la cultura popular, passant per la promoció del turisme i els productors locals. Per aquesta raó, es mantenen els plans de Cooperació Municipal i Comarcal de 9 milions i els dos plans de Salut, per a despesa corrent i inversions, de 10,5 milions en total.
El tercer objectiu és el de prioritzar les accions i els projectes que tinguin com a objectiu la reversió dels efectes negatius de la Covid-19 i, especialment, incideixin sobre la necessitat de transformar econòmicament les terres de Lleida amb visió de futur sostenible.
El quart objectiu dels pressupostos de la Diputació de Lleida per al 2021 és activar els romanents de tresoreria, quan es pugui determinar la quantitat exacta disponible, per tal de sumar-los a dos fons de contingència Covid que s’inicien amb 2.141.199€ per fer front de manera prioritària a situacions d’emergència que hagin de cobrir els ens locals, des de Presidència, i els centres sanitaris, des de l’àrea de Salut.
Aquests objectius pressupostaris responen, segons el president Joan Talarn, al fet que “la crisi sanitària provoca una crisi econòmica i social sobre la qual hem de poder actuar de manera transversal i solidària tant en el món municipal com en l’entramat social i econòmic de les terres de Lleida. L’esforç per revertir els efectes socioeconòmics negatius de la pandèmia ens ha d’interpel·lar a la totalitat dels actors de l’escena pública”. Sota aquesta afirmació, Talarn ha remarcat que “la Diputació de Lleida utilitzarà el nivell d’influència i capil·laritat que li atorga la participació activa en el teixit socioeconòmic de les terres de Lleida per impulsar l’objectiu prioritari de revertir al màxim possible els efectes negatius de la pandèmia”, ja que “no tots hem de fer de tot ni tampoc tots podem fer de tot. El repartiment competencial entre administracions traça una línia divisòria, i cada administració i cada entitat ha de poder maximitzar els seus esforços de manera col·laborativa, aportant un plus propi i singular i no volent fer allò mateix que altres ja fan”.
Per la seva banda, el vicepresident primer, Jordi Latorre, ha detallat els quatre elements fonamentals que consten en aquest nou pressupost: “En primer lloc, ajudar més i millor al territori lleidatà representat pels municipis i les comarques; en segon lloc, modernitzar i fer més àgil l’administració local lleidatana, incloent els nostres ajuntaments, els consells comarcals i la mateixa Diputació; en tercer lloc, fer les inversions necessàries perquè el territori lleidatà es recuperi socialment, mediambientalment i sobretot, econòmicament; i finalment, consolidar l’acció en favor del repoblament”. Sobre aquest últim punt, Latorre ha explicat que “moltes famílies del país s’estan preguntant quin és el millor lloc per viure, i les nostres comarques i municipis tenen una oportunitat que des de la Diputació hem de saber aprofitar i acompanyar”.
Davant la situació d’incertesa, Latorre ha dit que “l’any 2021 mobilitzarem la quantitat de recursos més importants de la nostra història”, assegurant que “quan més ho necessiten els municipis, la Diputació encara hi serà més per acompanyar-los i ajudar-los per pal·liar les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques de la Covid”.
Per acabar, el vicepresident primer ha celebrat que, després de molts anys, els ajuntaments lleidatans podran disposar dels seus estalvis. Latorre ha explicat que això permetrà a la Diputació de Lleida utilitzar els seus romanents de tresoreria per invertir al territori i avançar decididament en el projecte de desplegament de la fibra òptica, ajudar més als ajuntaments, fer un salt en polítiques ambientals i tecnològiques, i posicionar més el territori com un bon lloc on viure, amb qualitat de vida i oportunitats per desenvolupar-se.
Dotze accions específiques per ajudar a revertir els efectes socioeconòmics negatius de la Covid-19
Per portar a la pràctica aquests objectius del pressupost, a més dels dos fons de contingència Covid, s’han delimitat fins a 12 accions específiques per ajudar a revertir els efectes socioeconòmics negatius de la pandèmia sobre quatre eixos:
- Transformació econòmica:
- L’activació de 511.000€ en tres Projectes d’Especialització i Competència Territorial (PECT), que suposaran accions per a la transformació econòmica del territori, que tenen un fort component d’innovació, que de manera ordenada obren un horitzó de sortida a l’economia post-Covid. La inversió de fons europeus prevista és de de 8.814.000€.
- La injecció de 100.000€ als consells comarcals per impulsar activitats de suport de promoció econòmica.
- L’encàrrec de projectes concrets per millorar el creixement i la internacionalització de les empreses del territori a entitats com Pimec i la Cambra de Comerç, a través de convenis de 160.000€ en total.
- Salut:
- Una inversió de 2.180.000€ per a reformes i millores d’equipaments sanitaris, entre ells les plantes d’hospitalització de l’Arnau, l’Hospital del Pallars i el CAP de Tàrrega.
- Diferents convenis i ajuts que sumen 2.000.000€ de suport a les entitats sense ànim de lucre per reforçar les accions en favor dels col·lectius en risc de quedar més desassistits per la crisi socioeconòmica de la pandèmia.
- 000€ per al Pla de teleassistència i urgència social a través dels consells comarcals i la Paeria de Lleida.
- Cultura:
- La concertació i simplificació dels ajuts als ajuntaments per promoure polítiques culturals locals que es puguin adaptar fàcilment a les condicions sanitàries del moment. Es preveu destinar-hi 344.000 euros.
- La refundació de les diferents línies d’ajut a les entitats sense ànim de lucre en plans plurianuals que simplifiquin la tramitació administrativa. S’aportaran 300.000 euros per poder justificar accions dels anys 2020 i 2021.
- L’aposta per consolidar els mitjans digitals i televisius per fer arribar l’activitat cultural al màxim de públics possibles, així com el portal propi ‘cat’.
- Repoblament:
- 000.000€ en el Pla de Cooperació de lluita contra el despoblament.
- 000€ en ajuts als ajuntaments i consells comarcals per a la promoció turística.
- 177€ en ajuts a entitats sense ànim de lucre per a la promoció econòmica local.
- 000€ per a l’organització d’un congrés per al repoblament.
La suma d’aquestes accions és d’un mínim de 12.480.376€, que es poden englobar com a específicament orientats per ajudar a revertir els efectes socioeconòmics negatius de la Covid-19.
Evitar el despoblament, apostar per la transformació digital i lluitar contra el canvi climàtic
El vicepresident primer, Jordi Latorre, ha especificat que per a l’àrea de Cooperació Municipal es crea un fons específic de 2.000.000€ per als municipis en risc de despoblament, “per promocionar aquelles iniciatives que tinguin un major impacte en la fixació de la gent al territori”. Latorre també ha especificat que la línia d’ajuts per a la campanya agrària s’ha gairebé triplicat respecte de la previsió de l’any anterior, passant de 120.000€ a 300.000€. Pel que fa als consells comarcals, es continuarà donant suport a les tasques d’assistència tècnica que presten als ajuntaments mitjançant el Pla de Cooperació Comarcal amb una dotació de 4.780.000€.
Pel que fa a l’àrea de Noves Tecnologies, el pressupost continua creixent en paral·lel a la digitalització de la societat i de les administracions, amb una partida de 6.496.397€. Latorre ha explicat que “amb la Covid, aquest any ha estat l’any del teletreball, i durant aquests mesos s’ha pogut dotar els ajuntaments d’eines per al teletreball, planificar les dos primeres fases de desplegament de la fibra òptica i preparar la contractació del gestor d’expedients per als ajuntaments lleidatans”. Així, Latorre ha manifestat que “el 2021 ha de ser l’any de la transformació digital dels ajuntaments del territori lleidatà”. Respecte al desplegament de la fibra òptica, Latorre ha explicat que es materialitzarà la implementació de la primera fase i es planificarà la segona, corresponent a les comarques del Pirineu.
Latorre ha destacat que l’àrea de Medi Ambient creix més d’un 30%, sumant una partida de 2.181.623€, que reflecteix la “voluntat política de treballar en aquest àmbit i la necessitat urgent de fer-ho”. El vicepresident primer ha explicat que “el Pirineu lleidatà es troba entre les tres zones d’Europa en major risc de patir uns incendis virulents com no s’han conegut mai a causa del canvi climàtic”, i per això es reforçaran i incrementaran els ajuts fins a 650.000€ per a ajuntaments i ADFS per a la prevenció d’incendis forestals. D’altra banda, Latorre ha destacat el conveni amb l’IRTA de 125.000€ per iniciar a Maials el projecte experimental de cultiu d’oliveres.
Retenir població i talent
La diputada portaveu d’ERC, Mercè Carulla, ha posat èmfasi en els 14.010.790€ dedicats a la transformació econòmica, ja que “la Covid-19 ha accelerat la percepció ciutadana i dels agents econòmics de l’encert en les anàlisis que ja al desembre de l’any passat fèiem des del Patronat: cal transformar la nostra economia per trobar, enfortint els nostres recursos i potencialitats, les oportunitats que ens permetin retenir població i talent per la senzilla raó que des dels nostres municipis tenim la força suficient com per a desenvolupar els nostres projectes de vida. I aquest factor, alhora, ens ha de permetre atreure nou talent a les nostres contrades”. Per això, “es comptarà amb els agents econòmics que, sense ànim de lucre, rebran 470.000€ per diferents projectes que ens ajudin a repensar, modernitzar i internacionalitzar la nostra economia productiva”.
Carulla ha destacat els 19,6 milions d’euros de l’àrea de Salut Pública i Serveis Socials, els 7,7 milions per fomentar la cultura, i l’increment de la partida per a l’àrea d’Igualtat i Cooperació Internacional, que pràcticament es dobla i arriba als 947.000 euros. També ha dit que es dediquen 400.000 euros entre Salut i Igualtat a fomentar polítiques d’habitatge a la demarcació.
Per la seva part, la portaveu de JxCat i vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol, ha manifestat que “el turisme és un dels actius més importants de les nostres comarques”. Pujol ha tingut paraules d’agraïment i de reconeixement cap al sector turístic, ja que “malgrat les circumstàncies, l’emergència sanitària i el confinament, ha sabut capgirar la situació i, gràcies al seu compromís i treball, hem tingut el millor històric de visitants i pernoctacions al Pirineu durant la campanya d’estiu”. En aquest sentit, el pressupost que consta de 5.144.353€, té per objectiu agafar les claus del model que ha estat un èxit al Pirineu i traslladar-lo a les comarques del Pla, “que han estat les més castigades”, ha explicat la vicepresidenta del Patronat de Turisme. Entre els objectius, ha explicat Pujol, hi ha reforçar la notorietat de la marca Lleida, l’escolta activa i la digitalització. Així, Pujol ha assegurat que “turisme i tecnologia són un sinònim d’èxit per reactivar el sector i la destinació” i per això es dedicaran recursos per donar suport a les empreses per iniciar o perfeccionar els seus processos de digitalització.
Pujol també ha explicat que des del Patronat de Turisme “s’ajudarà els pobles i les comarques a projectar els seus atractius turístics per avançar en un turisme de futur”. Davant aquest objectiu, es destinaran 530.000€ en ajuts a ajuntaments i consells comarcals per a la promoció turística del territori.
Finalment, el president Joan Talarn ha destacat que l’àrea de Serveis Tècnics, amb un pressupost global de 17,5 milions d’euros, destinarà 8 milions a la conservació de les carreteres pròpies i dels camins municipals, amb una nova convocatòria del Pla de Camins que multiplica per quatre les aportacions d’anys anteriors.