Barcelona, 23 d’agost de 2021.- Les Cambres catalanes van felicitar efusivament la creació del Fons Europeu Next Generation EU com a eina de suport a l’adaptació als nous paradigmes de sostenibilitat, tant en els àmbits mediambientals com socials, procés que és condició per una supervivència sòlida de les empreses. Això comporta una priorització de projectes a partir de la seva capacitat transformadora i d’arrossegament als macro objectius que com a societat europea hem prioritzat.
Aquests Fons no han de deixar ningú endarrere si s’adapten a les línies estratègiques marcades per Europa. Per tant, la seva gestió ha de contemplar necessàriament l’atribució a partir del mèrit de la proposta, però també la territorialització, la segmentació i la igualtat d’oportunitats.
A Catalunya hi ha empreses amb gran capacitat d’innovació, arrossegament i distribució dels fons a proveïdors, socis de projectes i empreses col·laboradores. Les cambres hem identificat moltes oportunitats en les tasques de preparació per a les convocatòries així com el mateix el Govern de Catalunya, amb aquestes empreses com a protagonistes, i ens preocupa molt que amb la mecànica de convocatòries express es poguessin estar atenent només determinades empreses estretament vinculades als ministeris convocants.
És per això que la gestió ha de ser molt acurada i permetre veure que els criteris es segueixen i que les empreses, totes, tenen les mateixes oportunitats per accedir-hi.
Les cambres no han pogut veure, i ignoren si existeix, un disseny i una planificació de les convocatòries que permetin complir la finalitat de promoure els compromisos aprovats per la Comissió Europea a proposta del Govern d’Espanya.
Per aquest motiu les Cambres exigeixen la màxima transparència en els criteris de gestió dels ajuts concretat en:
1. Publicació dels calendaris de convocatòria amb antelació i assegurant que estiguin obertes el temps suficient per afavorir la presentació de propostes de valor per tot tipus d’empreses.
2. Publicació dels criteris de repartiment territorial i el respecte estricte a l’assignació territorial habitual dels fons europeus. De la mateixa manera que no s’entendria que els fons fossin atribuïts a un sol país de la UE no es podrà justificar una distribució territorial esbiaixada.
3. Publicació de les avaluacions de les adjudicacions fetes fins ara i les que s’aniran fent amb indicació dels beneficiaris (territori, grandària, sector, entre d’altres) i tota la informació que no lesioni el dret de les empreses a mantenir la confidencialitat de les dades.
4. Assegurar un flux constant d’informació cap als Governs autonòmics i d’aquests a les organitzacions que tenen l’obligació legal de prestar suport a les empreses.
A més, cal assegurar el paper dels Governs autonòmics i la seva participació activa en el procés de gestió dels fons en la proporció adequada al seu pes en l’economia.
Les Cambres catalanes tenen estructures de suport a les empreses per a informar, ajudar en el disseny de les propostes i la cerca de socis per a la participació en aquest i altres projectes europeus.
El Consell General de Cambres demana als membres del Parlament Europeu que s’interessin sobre la qüestió davant de la Comissió Europea i farà arribar aquest posicionament a la representació de la Comissió Europea a Catalunya.
