La col·lecció de llibres On són les dones targarines continua creixent. Avui divendres l’Ajuntament de Tàrrega ha presentat a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell el vuitè volum, dedicat a la fotògrafa Palmira Puig Ximénez (1912 – 1979). Amb aquesta iniciativa editorial, la Regidoria d’Igualtat posa de relleu la trajectòria vital i professional de dones targarines, tant d’origen com d’adopció, que destacaren en els seus àmbits. El nou llibre treu a la llum la contribució de Palmira Puig Ximénez en els camps de la fotografia i la defensa de la llengua i cultura catalanes. A l’igual que en els lliuraments anteriors, la biografia es presenta en forma de conte. La intenció és apropar didàcticament als infants el perfil de les dones ressenyades.
L’autora del text és Marina Pallàs Barta, que ha plasmat en paper detalls desconeguts sobre els orígens de la copropietària (juntament amb el seu marit) de l’Estúdio Giró, un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil. De la fotògrafa, Pallàs ha destacat “el seu inspirador trajecte vital”, ja que Puig també va desenvolupar un paper molt actiu en la lluita pel dret a vot de les dones. Els textos s’acompanyen de dibuixos d’Olga Ortiz Ortiz.
Per la seva part, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, ha lloat aquesta innovadora col·lecció de contes impulsada per la Regidoria d’Igualtat l’objectiu de la qual és posar en valor la vida de dones targarines rellevants en format conte, fet que ajuda a transmetre nous referents als infants.
Perfil de Palmira Puig Ximénez
Nascuda en una família il·lustre de destacada tradició intel·lectual i progressista, Palmira Puig Ximénez era filla de Gaietà Puig Piqué i Antònia Ximénez Oliva. Fou la setena de vuit germans i germanes. En els seus primers anys a Tàrrega, tocava el piano i jugava a tenis, de jove estudià peritatge mercantil i als 21 anys ingressà al Grup Femení d’Unió Republicana com a secretària de la junta, des d’on defensà el dret a vot de les dones. Durant la Segona República, Palmira viatjà sovint a Barcelona i arribà a conèixer en persona el president Francesc Macià. Fou en aquesta època quan conegué el també fotògraf Marcel Giró, fill d’industrials tèxtils de Badalona i el seu futur marit.
Amb la Guerra Civil, la seva família fou represaliada i, quan es produïren els primers bombardejos sobre Barcelona, Palmira hi anà a viure per ingressar a la Junta Local de Defensa Passiva, que tenia per objectiu salvaguardar la població de les bombes aèries en refugis subterranis. L’any 1942 es casà amb Marcel Giró per poders, que ja es trobava exiliat a Colòmbia, i després de viatjar-hi en vaixell, anaren a viure al Brasil, on obriren l’Estúdio Giró, un dels estudis de fotografia més importants del país. L’any 1956, Palmira ingressà al cèlebre Foto Cine Club Bandeirante, des d’on participà en exposicions internacionals. Avui, anys després de la seva mort, l’any 1979, la seva obra està sent recuperada i exposada arreu del món, com ara al MNAC, al MoMA i al Metropolitan de Nova York.
On són les dones targarines?
La col·lecció de llibres On són les dones targarines s’obrí amb un primer volum sobre la docent i activista cultural Alba Güell Roca (1900 – 1997), al qual seguiren els números dedicats a l’actriu i locutora Pilarín Minguell Pont (1926 – 2020); la llevadora Maria Bernades Guardiola (1900 – 2000); l’escriptora i política Josefina Vidal Morera (1932); l’artista conceptual Olga L.Pijoan (1952 – 1997); les germanes llibreteres Rosina (1921 – 2010) i Maria Teresa (1924 – 2012) Pera Güell; i la il·lustradora i pintora Dúnia Lorda Vidal (1964 – 1999).
