Sota els llots de la rubinada de Santa Tecla hi troben restes d’inundacions anteriors a l’època medieval
El Museu Tàrrega Urgell ultima aquesta setmana les tasques d’excavació dels baixos de la casa situada al número 15 del carrer de l’Estudi de la capital de l’Urgell incloses en el projecte de rehabilitació d’aquest immoble. Les obres que es fan a la casa del metge i filòsof jueu targarí Avraham Xalom han permès deixar a la vista bona part de l’estructura gòtica de l’entrada d’aquest edifici situat al vell mig del call targarí per tal de recuperar-ne el seu aspecte original. Segons ha explicat el director tècnic del Museu, Oriol Saula, “l’actuació arqueològica que duem a terme ens ha de permetre esbrinar a partir de quin nivell es va construir la casa i quin era el paviment en els segles XIV i XV quan l’edifici formava part del call de Tàrrega”. “Les excavacions testimonien la transformació que va patir l’immoble en les reformes del segle XVIII, que van modificar l’estructura de la planta baixa”, afirma Saula.
De la mateixa manera, els treballs han servit per corroborar l’afectació de la riuada de 1874 en els habitatges de la zona, molts dels quals foren destruïts. “A la part posterior de l’immoble, reformada per habilitar-hi un celler i un estable, hi hem recuperat elements i ceràmiques que daten de finals del segle XIX, quan la rubinada de Santa Tecla va negar bona part dels baixos de la casa”, explica Saula. Alhora, el responsable del Museu apunta que per sota dels llots de l’avinguda de 1874 hi han trobat restes d’inundacions anteriors a l’època medieval que demostren que aquesta zona ja havia estat habitada. Arqueòlegs de l’empresa Iltirta Arqueologia duen a terme les tasques d’excavació sota la supervisió dels tècnics del Museu.
Projecte de restauració de la Casa del Call
Les obres d’adequació de l’edifici, que esdevindrà la futura Casa del Call de Tàrrega, van arrencar el passat mes de desembre. L’immoble conserva intacta bona part de la seva estructura d’origen medieval i és, per tant, un element patrimonial de gran interès històrico-arqueològic que la capital de l’Urgell vol rehabilitar i obrir al públic. Aquest nou atractiu turístic i cultural s’integrarà com a centre d’interpretació dins el projecte museogràfic ‘Tragèdia al Call – Tàrrega 1348’, l’eix del qual és la sala permanent del Museu Tàrrega Urgell dedicada a l’aljama jueva de Tàrrega i a l’assalt al call de 1348, dins del marc de l’arribada de la pesta negra a la vila.
La casa, que es trobava deshabitada des de feia uns cent anys, fou adquirida l’any 2016 per l’Ajuntament de Tàrrega ja que exemplifica les característiques que tenien bona part dels habitatges del call als segles XIV i XV. Per tant, els visitants que recorrin les estances podran veure i sentir com era la vida d’una família jueva medieval. Aquesta actuació, emmarcada dins el projecte Paisatges de Ponent, compta amb un pressupost de 108.927 euros i està cofinançada amb fons FEDER de la Unió Europea, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Tàrrega.
Cal destacar que la intervenció ha de ser respectuosa amb la identitat de l’edifici. Això implica realitzar accions orientades a potenciar l’aspecte medieval de la planta baixa de l’edifici, per la qual cosa s’ha de mantenir l’actual accés i conservar les escales que duen al primer i al segon pis. Pel que fa al primer pis, es mantindrà la compartimentació que s’ha conservat fins a l’actualitat, tot i que pugui estar modificada parcialment entre els segles XVI i XVIII. També es conservaran els elements originaris del segle XVII i XVIII de la sala principal del primer pis, que són la llar de foc i la pica de pedra per rentar els plats i els fogons de pedra.
El carrer Estudi és considerat el carrer central del call i on vivia la major part de la comunitat jueva de Tàrrega. Segons la investigació feta a partir dels Llibres d’Estimes del 1501, la casa objecte de museïtzació fou habitada per Avraham Xalom, metge i filòsof jueu targarí i considerant el darrer gran filòsof jueu català. Darrerament, la casa pertanyia a la família Minguell. Gràcies a la seva bona predisposició, el consistori l’adquirí pel seu interès cultural.
