Tàrrega ha dedicat un carrer a la memòria de Pilarín Minguell Pont (1926 – 2020), destacada activista, actriu, locutora de ràdio i esportista de la ciutat. Avui dimecres s’ha celebrat l’acte institucional amb la descoberta de la placa al carrer que duu el seu nom. La Regidoria d’Igualtat ha coorganitzat l’homenatge pòstum junt amb el Fòrum Femení d’Opinió, APADOC, Associació de Dones Verge del Pedregal d’El Talladell, la Societat Ateneu, Ràdio Tàrrega i Òmnium Segarra-Urgell. El vial escollit, situat al barri de Fàtima, s’identificava amb el nom d’Alfons XX fins que el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat l’any passat el canvi de nomenclatura.
L’acte, encapçalat per l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú, ha aplegat nombrosos familiars i amics d’aquesta recordada professional de la radiodifusió, la interpretació, la cultura, l’esport i la política. La capital de l’Urgell posa així de relleu la profunda empremta que la Pilarín va deixar a la ciutat. A tall d’exemple, fou la primera veu femenina de Ràdio Tàrrega (va posar locució a l’emissió inaugural l’any 1954 junt amb Ramon Puiggené) o una de les jugadores del primer equip de bàsquet femení de la ciutat vencent les barreres socials en ple franquisme. En aquest sentit, l’alcaldessa ha subratllat que “la Pilarín fou una dona avançada al seu temps i que va excel·lir en diversos àmbits de la societat fent ja visible l’empoderament femení. Posar el seu nom a aquest carrer va rebre de seguida el suport unànime del consistori”.
En nom de la família ha intervingut Daniel del Castillo, nebot-net que ha agraït l’emotiu reconeixement: “la Pilarín se sentiria molt orgullosa de veure aquest gest, que fa visible tot el que ella va lluitar en favor de les dones”. També hi han estat presents Ondara Minguell, neboda-neta; Pilar Morros, neboda; i representants de tot l’arc consistorial targarí.
Posteriorment a la descoberta de la placa, s’ha celebrat la segona part de l’homenatge al local de la Societat Ateneu. Aquí s’ha posat en valor la tasca de la Pilarín com a membre de l’Agrupació Artística Thespis, Teatre de Càmera o l’Orfeó Lleidatà. Entre altres han intervingut Maria Dolors Cazorla, en nom de les associacions de dones; Silveri Caro, portaveu del PSC a la capital de l’Urgell; o l’escriptora Josefina Vidal. La lectura de versos i la projecció d’un audiovisual han completat l’acte. Val a dir que, fent visible el seu compromís amb la cultura i els ideals democràtics (fou històrica militant socialista), la Regidoria d’Igualtat de Tàrrega va dedicar l’any 2017 a Pilarín Minguell Pont una de les biografies de la col·lecció de llibres “On són les dones targarines”.
Perfil de PILARÍN MINGUELL PONT (Tàrrega, 1926-2020)
Pilarín Minguell Pont va néixer a Tàrrega el 4 de desembre de 1926. Durant la Guerra Civil va acabar els estudis a l’Institut Politècnic. El 1950 es fundava l’Agrupació Artística Thespis i Minguell esdevenia una de les actrius de major projecció de l’agrupació. La seva vida laboral començà el 1951 quan entrà a treballar a les oficines de la Delegación Nacional de Sindicatos. Posteriorment, junt amb Ramon Puiggené, posà la veu a la primera emissió de Ràdio Tàrrega el 20 d’octubre de 1954. Un any després es casava amb Josep Maria Madern, escriptor i periodista. Madern impulsà el Teatre de Càmera i l’Orfeó Lleidatà. En aquestes agrupacions, Minguell representà algunes obres amb èxit, les quals causaren un gran impacte entre el públic.
El 1957 el matrimoni emigrà a París. Als inicis Madern treballà de vigilant de nit i ho compaginava amb l’escriptura i les classes d’espanyol. Minguell treballava al servei de la llar i al mateix temps assistia a l’Escola del Teatre Nacional de França. Madern escrigué petites obres que ella representava i per una d’aquestes, Confidencias, mostrà interès el director del Teatre Nacional de França, que l’adaptà i traduí al francès. André Camps, cap de secció a la RTF, proposà a Madern retransmetre-la per Ràdio París. Des d’aleshores, Minguell posava la veu als encapçalaments i les piques dels noticiaris en les retransmissions a l’exterior; participava en programes culturals i literaris; i actuava en alguna obra de ràdio-teatre; en una trajectòria de 25 anys ininterromputs.
La seva veu era escoltada, no només pels espanyols i espanyoles, sinó també a tota l’Amèrica Llatina i per l’emigració espanyola de bona part d’Europa. Per això, es considerava la veu de Minguell com una de les més (si no la que més) escoltades per un major nombre d’audiència en la història targarina. Minguell deixà Ràdio París l’any 1983 per tornar al Talladell primer, Barcelona després i finalment a la ciutat on va néixer, Tàrrega, on moria la nit de l’1 de juliol de 2020.
