Aquesta setmana han començat els treballs de restauració de la portalada septentrional de l’Església Santa Maria d’Agramunt. Els treballs els realitzaran professionals titulats i especialistes sota la direcció tècnica d’Arcovaleno SL, i amb l’assessorament i supervisió del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
La portalada presenta un estat de conservació molt dolent donat per les patologies que presenta la degradació de la pedra, a conseqüència del pas del temps, les restauracions inadequades i els materials afegits en intervencions anteriors, sumat a la manca de manteniment.
El procés de restauració tindrà com a objectiu aturar els processos d’alteració que degraden la pedra, millorar la seva presentació, i assegurar-ne la conservació futura, mitjançant treballs especialitzats molt acurats.
El cost estimat de tot el procés de restauració és de 44.649 € (IVA inclòs), i l’Ajuntament d’Agramunt comptarà amb les aportacions econòmiques de la parròquia d’Agramunt, i una aportació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la línia d’ajuts per la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble, de 11.162 €. L’Ajuntament, també ha demanat un ajut a l’IEI, que està pendent de resolució, dins la línia de subvencions per la restauració i remodelació del patrimoni cultural.
Estat actual de la portalada
La portalada septentrional de l’Església Santa Maria d’Agramunt, i de fet a tot l’edifici, està construïda amb el mateix tipus de pedra de coloració marronosa. Un tipus de gres de naturalesa sorrenca, molt sensible als agents atmosfèrics i a l’exposició a la intempèrie (sobretot a l’aigua de la pluja), que tendeix a patir descamacions i erosions. En general, la portalada presenta una brutícia considerable, superficial i adherida, que es visualitza per un enfosquiment de la pedra, i la gran quantitat de sediments compactats desvirtuen en bona part tot el treball escultòric.
També, s’aprecia la presència de restes animals com teranyines i nius d’aranya, i sobretot restes de nius d’oreneta, que es troben adherides al substrat de pedra. Per tot això, el suport lític es troba en un avançat estat de degradació, i presenta un perill potencial de degradació accelerada. La pedra amb el temps ha patit erosions i disgregacions, fissures i descohesions (desplacacions), i esquerdes, trencaments, i pèrdues de matèria. A més, es força notable, l’existència de materials afegits fruit d’intervencions anteriors que majoritàriament són inadequats, tant en l’àmbit conservatiu (materials més durs de la pedra i que afavoreixen les tensions mecàniques) com en l’àmbit estètic (coloracions i textures poc adequades).
Procés d’intervenció
El procés d’intervenció a realitzar té com a objectiu esmenar les mancances conservatives del conjunt (estabilització de les alteracions) i millorar la lectura i la unitat estètica de l’obra. Els processos es duran a terme de manera alternativa o simultània segons les necessitats de cada zona.
Abans d’iniciar la intervenció, el Centre de Restauració agafarà proves per analitzar i fer un estudi dels materials propis de la construcció i els materials afegits en altres intervencions que determinaran en part els materials i metodologies a seguir per restaurar la portalada.
A l’espera, però de les proves, es preveu que s’hauran de fer processos per eliminar els elements aliens i els materials afegits en intervencions anteriors que distorsionen l’obra o estan en mal estat. Aquests materials s’eliminaran de manera mecànica, amb mitjans manuals (escarpa i martell) o bé amb eines de funcionament pneumàtic (microescarpes i vibroincisors), depenent de la dimensió, la duresa i el gruix del material a eliminar. També s’hauran de netejar les superfícies lítiques de manera estratigràfica i selectiva, amb l’objectiu d’uniformar el conjunt i de millorar-ne la presència estètica, sense alterar el cromatisme original de la pedra.
Està previst també realitzar un procés de consolidació de la pedra, seguint el criteri d’aplicar la mínima intervenció, restringint l’addició de matèria a l’estrictament necessària, responent a les necessitats conservatives i estètiques. Serà necessari també, allà on no s’hagin retirat els morters afegits, aplicar un tractament cromàtic integrador.
