Photo by The New York Public Library on Unsplash
Des de la generació de l’Univers, fa 13.800 milions d’anys, s’han succeït fenòmens increïbles que expliquen com els humans hem arribat fins avui. Seria llarga d’explicar la interacció entre energia i matèria, temps i espai, física i química, d’ençà d’aquest punt primigeni fins al moment en què un asteroide impactà contra la Terra i desencadenà l’extinció dels dinosaures i la proliferació dels mamífers, dels quals derivàrem els homo sapiens, fa 200.000 anys. El fet és que avui som aquí, en aquest planeta malmenat, decadent i convuls, perquè l’evolució va propiciar un òrgan com el cervell humà, capaç de desenvolupar el llenguatge que, al seu torn, va mediatitzar la transmissió del coneixement i la fundació de la civilització. Una civilització que ha aconseguit progressos prodigiosos en un lapse curt, en relació al timeline de l’Univers, però que també ha assolit les fites més nefastes i més autodestructives.
L’Univers és aquesta amalgama grandiosa de simplicitat i de complexitat, de creació i de destrucció. I no seria estrany que la nostra espècie acabés com el rosari de l’aurora, però el cosmos seguirà expandint-se indiferent. Que tingueu una bona rentrée.
