El Museu Tàrrega Urgell ha presentat aquest dijous les noves obres que ha incorporat recentment al seu fons. Es tracta de tres pintures barroques de temàtica religiosa que daten del segle XVIII i una escultura de la verge Immaculada de les acaballes del segle XIX. Totes quatre peces, que a partir d’ara s’exposaran de forma permanent a les Sales Nobles del Museu, provenen de la casa modernista de Cal Segarra, situada al carrer del Carme de Tàrrega. Durant la presentació de les creacions, el Doctor en Història de l’art i conservador d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Joan Yeguas n’ha destacat la singularitat i n’ha detallat la seva història. “Recuperem per a la ciutat de Tàrrega part de la col·lecció artística de Cal Segarra”, ha explicat.
Mitjançant aquest acte el museu targarí ha donat a conèixer a la ciutadania les donacions fetes l’any 2020 per Montserrat Tasies Segarra i la Congregació del Sagrat Cor de Jesús, de la qual havia format part Montserrat Segarra i Soler (descendent del matrimoni Segarra – Soler i tieta de Montserrat Tasies Segarra). De la mateixa manera, l’esdeveniment ha servit per fer pública la donació d’una quarta obra procedent de Cal Segarra, la cessió de la qual s’ha formalitzat aquest dijous mateix. Es tracta d’una pintura sobre tela d’inicis del segle XVIII amb la imatge de San Diego de Alcalà que Jordi Tàssies Segarra, germà de Montserrat Tasies Segarra, ha donat a l’Ajuntament i el Museu Tàrrega Urgell. El quadre, de 106 x 84 centímetres, destaca també perquè al revers hi té pintat l’escut de la casa reial espanyola de la primera meitat del segle XVIII.
L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, ha manifestat l’agraïment del consistori i el museu targarí davant “aquestes importants donacions fetes pels germans Tàssies Segarra i la congregació de religioses del Sagrat Cor de Jesús i, en especial, al paper que ha tingut Montserrat Tasies com a impulsora d’aquestes cessions”. “El seu gest contribueix a preservar el nostre patrimoni artístic”, ha asseverat Pijuan. Així doncs, des d’aquest dijous les quatre peces formen part del discurs de les Sales Nobles de Cal Perelló, seu de l’equipament museístic, ja que tant l’immoble com els quadres són de la mateixa època i presenten una temàtica habitual als habitatges benestants en aquells temps.
L’obra donada per Jordi Tàssies Segarra es troba pendent de restauració, tot i que el seu estat de conservació permet la seva exposició pública. D’altra banda, les dues pintures cedides l’any 2020 ja han estat restaurades al Centre de Restauració de Béns Mobles gràcies al suport econòmic i logístic del Departament de Cultura de la Generalitat. Són dues teles de 155 per 97 centímetres que es titulen ‘Deixeu que els nens s’atansin a mi’ i ‘El baptisme de Crist’. Totes dues havien format part d’un conjunt de sis quadres amb el qual l’arquitecte Alexandre Soler i March (1873-1949) va obsequiar la seva neboda Purificació Soler i Marc (1890-1991) en contraure matrimoni amb el targarí Josep Maria Segarra i Vives (1885-1921) a principis del segle XX.
Obres d’autoria desconeguda
Val a dir que les tasques de restabliment d’aquestes obres que fins ara s’atribuïen al pintor barroc Bernat Amorós (documentat entre 1653 i 1687) han evidenciat que els quadres van ser pintats en una data posterior a la mort d’aquest reconegut artista. Segons afirma Joan Yeguas, expert en art barroc, “el pigment de color blau usat en aquestes teles utilitza el blau de Prússia, que no es va divulgar fins després de 1724. Per tant, basant-me en l’informe final de la restauradora Rosaura Janó, concloc que les obres s’han d’atribuir a un pintor barroc, en aquests moments anònim, que les hauria pintat al segle XVIII”.
Pel que fa a l’escultura de la verge Immaculada cedida a l’Ajuntament per la congregació del Sagrat Cor de Jesús, es tracta d’una peça de finals del segle XIX de la verge Immaculada obra d’Agapito Vallmitjana, un dels escultors catalans més rellevants de la segona meitat del segle XIX. La imatge havia presidit la capella privada de Cal Segarra i era en mans de la congregació religiosa barcelonina, ja que havia estat propietat de la monja targarina Montserrat Segarra, germana d’aquesta congregació.
