L’inestimable físic i divulgador científic Jorge Wagensberg (1948- 2018) ens va deixar ara fa pocs dies. De família jueva polonesa, els seus avis i els seus pares van aconseguir fugir de l’holocaust i es van instal·lar a Barcelona on van patir la guerra civil.
Tot i que aquest no és el lloc idoni per fer un repàs minuciós al seu curriculum vitae, cal destacar que va ser professor de la Universitat de Barcelona i precursor del Cosmocaixa. L’any 2010, la Universitat de Lleida el va nomenar doctor honoris causa i recentment s’havia fet càrrec del projecte museogràfic de l’Ermitage de Barcelona on s’havia proposat explicar la història de la humanitat a través de l’art.
Interdisciplinari per naturalesa, Wagensberg ens deixa un llegat immens i una cosmovisió innovadora. Defensava que la ciència i la cultura són dues maneres complementàries de canviar el món, el qual es transforma gràcies a les idees, per molt esbojarrades que semblin quan són formulades. Segons el científic, hi ha tres maneres de generar idees. La primera és per intuïció: a partir d’una idea que ja existeix en sorgeix una de nova. La segona és per comprensió del món: tal com va fer Darwin, buscant elements comuns entre coses diferents. I la tercera és per concepció del món: el que va fer Einstein amb la teoria de la relativitat. «El món no pot dependre de qui el mira, el món ha de tenir una simetria i les lleis han de ser les mateixes», deia Wagensberg en relació a la teoria d’Einstein.
La seva gran capacitat per condensar el coneixement i la seva voluntat per difondre’l el van portar a ser un gran creador d’aforismes, alguns dels quals han tingut molta repercussió: «Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució». O bé aquest altre: «La maldat és una forma d’idiotesa i la bondat és una forma d’intel·ligència». Per conèixer una mica més de prop el tarannà d’aquest gran compilador de saviesa que fou Jorge Wagensberg, us recomano el seu llibre «Si la natura és la resposta, quina era la pregunta», publicat per Tusquets el 2003. Un conjunt de pensaments aforístics sobre la incertesa, resultat de trenta anys dedicats a qüestionar-se la realitat. Un llibre, no cal dir, molt apropiat per als temps que corren.
CRÈDIT FOTO: Jorge Wagensberg el 2014 a Barcelona. Adaptació d’una foto de © Kippelboy llicenciada amb Creative Commons CC BY 3.0
Eduard Ribera (Balaguer, 1965). Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012),De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008), així com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 manté el blog literari L’Escriptori on publica textos d’actualitat i de ficció.
