ACN Lleida .- L’Audiència de Lleida ha condemnat a vuit anys i mig de presó l’acusat d’assaltar una botiga de marihuana de Tàrrega que faltava per jutjar. O. B. H., de 29 anys, no es va presentar al judici que es va celebrar el 2 i 3 de novembre de 2016 als altres cinc acusats perquè, segons va al·legar, va perdre un avió i no va arribar a temps. Se’l va jutjar el 8 i 9 de març i ara la Sala li ha imposat la condemna més alta, ja que als altres els va condemnar a penes d’entre cinc anys i mig i vuit anys de presó. L’altra acusada va quedar absolta. Concretament, l’Audiència condemna a O. B. H. a dos anys i quatre mesos de presó pel robatori amb violència a la botiga, dos anys i quatre mesos de presó per detenció il·legal ja que considera que va participar en l’emmordassament de l’amo i a tres anys i deu mesos de presó més per un robatori amb violència en casa habitada, ja que considera provat que va ser un dels que va assaltar després la casa de la víctima, a Agramunt (Agramunt), quan la seva parella era a dins i es va endur el cotxe. La sala l’absol d’un delicte d’usurpació de funcions públiques i el condemna a pagar una indemnització conjuntament amb els altres condemnats de 6.500 euros. La sentència no és ferma.
La Sala va absoldre l’exparella de la víctima, . S. H., de 32 anys i veïna de Preixens (Noguera), tot i que la fiscalia la considerava la instigadora de l’assalt i demanava per a ella quatre anys de presó. L’Audiència sí que va condemnar a cinc anys i mig de presó el company sentimental d’aquesta, J. M. G., de 44 anys i veí de Canet de Mar, com a còmplice dels dos robatoris ja que el considera responsable de planificar el robatori i contactar amb els altres acusats, veïns de Mataró, que van cometre materialment els fets; F. J. P. M., de 43 anys; A. M. P. F., de 52 anys; O. B. H., de 29 anys, i N. N., de 36 anys, aquest últim amb antecedents, a canvi d’una part del que aconseguissin amb l’atracament.
El ministeri públic demanava que es condemnés O. B. H. a tretze anys de presó perquè considerava acreditada la seva participació als fets basant-se en els informes policials que relacionen l’acusat com a usuari tant d’un telèfon mòbil i un vehicle situats en el moment i lloc dels fets. A més, destacava que un dels acusats, F. J. P. M., va declarar en el judici de fa quatre mesos que la parella de l’exdona del denunciant, J. M. G., va ser qui els va proposar l’assalt a la botiga de venda de llavors de marihuana de Tàrrega i que hi va entrar amb N. N. i O. B. H. També va explicar que van emmanillar de mans i peus amb unes brides de plàstic i cinta el propietari i va reconèixer que duia una pistola “de plàstic” però que no la va treure. Va afegir que van tancar l’amo de la botiga al lavabo i que es van endur 400 euros i una polsera d’or del propietari. La seva declaració va prosseguir dient que després, tot i que ell no volia, van anar a Agramunt a casa de l’home, on estava la seva nòvia. “Jo volia tornar cap a Barcelona però no duia el cotxe, així que vam anar els quatre però N. N. i jo ens vam quedar al cotxe, a la benzinera de l’entrada”, va explicar i va afegir que qui va anar a casa de la parella van ser A. M. P. F. i O. B. H. i que al cap d’una estona els van veure passar amb un Audi TT, propietat de la parella denunciant.
La defensa, en canvi, considerava que no havia quedat acreditada la seva implicació en els fets perquè cap dels altres coacusats el va reconèixer el dia del judici com un dels implicats. A més, insistia en la nul·litat d’actuacions perquè considerava que el reconeixement fotogràfic de l’acusat a la comissaria va ser irregular perquè no es va ensenyar un seguit de fotografies agrupades en un mateix foli, sinó que es va mostrar una única fotografia on apareixia l’acusat. A. M. P. F. va declarar al judici que els Mossos li van ensenyar una única fotografia, la de l’acusat i que tot i que ell no el coneixia, els agents el van “coaccionar” perquè digués que sí.
L’acusat va negar els fets i va dir que mai ha estat a Tàrrega ni a Agramunt, que el 2013 treballava en un bar a Mataró, que no coneix la resta d’acusats i que aquells que l’assenyalen el deuen haver confós amb una altra persona. Pel que fa al telèfon mòbil que els agents asseguren que l’encausat va usar per contactar amb la resta d’acusats, el seu advocat posava en dubte que en fos usuari ja que no n’era el titular. També va negar ser el conductor d’un dels vehicles usats presumptament per cometre els fets ja que llavors no tenia carnet, no conduïa i el vehicle no estava al seu nom, va dir.
