Eduard Ribera
Com sabeu tots, el dret és la ciència que concerneix les lleis i la seva aplicació. Aquests dies parlem abundosament del dret i de les lleis, dels tribunals, de les togues, de la fiscalia i de perquè als ciutadans espanyols, que els últims temps estan tan interessadament preocupats per tot el que passa a Catalunya, la televisió pública els amaga la retransmissió del judici de la vergonya. He dit vergonya? Uix, m’ha traït el subconscient.
El judici parla per ell mateix i mostra a les clares quina és la percepció que tenen les altes instàncies castellanes de les coses que passen a la zona nord-est de la península. Aquests catalans van de llestos i tenen uns noms impossibles de pronunciar: Yunqueras, Rul, Turul, Forcadel, Cuisart… Noms, sens dubte, posats de forma deliberada en dialecte regional per ridiculitzar la magistratura.
Aquests dies no em puc treure del cap el poeta Quimi Portet, «la meva terra és com un parrac grapejat; un país vençut pel davant i pel darrere; d’atrotinada dignitat». Els acusats que van i venen de la presó al Suprem són els nostres homes i dones del cap dret que, amb la seva atrotinada i indubtable dignitat, intenten franquejar les muralles decimonòniques d’aquest estat antic, ruïnós i mesquí que no pot ni vol veure-hi més enllà del seu melic nacionalcatolicista. El seu dret és el dret feudal, el dret de cuixa, el dret de conquesta, el dret de la imposició, el dret dels privilegis de la cort i el dret del mando y ordeno y que se haga pronto. En definitiva el dret de la dreta més rància que malauradament reneix de les seves cendres al continent europeu per acabar d’enfonsar-lo en la ignomínia.
Acabi com acabi aquest judici vergonyós i polític, el problema de fons continuarà sent damunt de la taula durant una temporada llarga. S’ho mirin com vulguin. De la banda del dret o de la banda del revés.
