Després d’alertar que les pròximes setmanes seran “molt difícils” a nivell sanitari, Aragonès ha argumentat que el trasllat al 30 de maig ha de servir perquè les eleccions no coincideixin amb el pic de la tercera onada: “Que ningú hagi de renunciar al seu dret a vot per por a contagiar-se. Volem salvar vides i volem preservar el dret a vot de tothom”.
Ha assegurat que el Govern ho tenia “tot a punt” perquè les eleccions es poguessin fer el 14-F, però que “l’actual evolució” feia que votar com estava previst fos “un risc inassumible a nivell sanitari i un perjudici per la participació que ha de legitimar el procés democràtic”. Preveu que la nova data al calendari comptarà “amb un clima menys propici per la pandèmia i amb una part de la població ja vacunada”.
El vicepresident ha admès que la decisió ha estat “molt meditada i molt raonada”. A la taula de partits, reunida aquest divendres al migdia, la proposta ha comptat amb un consens “majoritari”, a excepció del PSC que apostava per ajornar-les només un mes i celebrar-les el 14 o el 21 de març. Aragonès ha agraït la “predisposició” dels grups per col·laborar amb l’executiu i els ha instat a no contribuir a “confondre més la ciutadania per pur càlcul electoral”. “Siguem responsables i estiguem a l’altura de les dificultats del moment”, ha afegit Aragonès, que també els ha emplaçat a no “distreure’s” en res i estar centrats “exclusivament en l’evolució de la pandèmia”.
Per la seva banda, Budó ha recordat que la possibilitat d’haver d’ajornar les eleccions ja estava prevista en el decret de convocatòria del 14-F. I ha afegit que ara “es veu recolzada per l’opinió de bona part dels experts, l’informe del Síndic de Greuges i per la taula de partits”.
La consellera de Presidència ha detallat que en els pròxims dies l’executiu informarà de com es configura tot el calendari electoral. A tall d’exemple, ha dit, s’hauran de fer canvis al cens electoral. I ha explicitat “la voluntat del Govern de facilitar al màxim tots els procediments ja fets amb les convalidacions d’actes que siguin necessàries”.
“El més important en unes eleccions són els electors, i en les condicions actuals de pandèmia hem de garantir el dret a la participació política, el dret a vot, però també el dret a la salut, el dret a la vida”, ha reblat Budó.
Concretament, el decret recull que els contagis ara mateix “s’han accelerat” i que hi ha “una elevada probabilitat que l’actual situació de la pandèmia es perllongui més enllà del 14 de febrer”. D’acord amb diversos informes, el Govern constata que les circumstàncies sanitàries impedeixen garantir les condicions per al normal desenvolupament d’un procés electoral. “La ciutadania no podria assistir lliurement als actes de precampanya, campanya electoral i votacions”, argumenten. El text també fa referència a la dificultat per als partits de donar a conèixer els programes perquè la ciutadania decideixi el seu vot.
D’altra banda, el text apunta al perill que el resultat final de les eleccions “no respongui a la voluntat de la col·lectivitat, si les persones contagiades, en quarantena, vulnerables o ubicades en determinats àmbits territorials” no poden desplaçar-se per participar-hi. Assenyalen que les condicions epidemiològiques actuals han fet que les mesures per celebrar les eleccions hagin resultat “insuficients per a la plena garantia de la protecció de la salut” i que “afectin l’exercici del dret de vot exigible en qualsevol sistema democràtic”. A més, no veuen possible establir altres mesures que garanteixin la celebració del 14-F amb plenes garanties. El decret es publicarà dissabte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
El Govern es compromet a comparèixer “les vegades que faci falta” a la Diputació Permanent
Amb l’allunyament de l’horitzó electoral, el Govern s’ha compromès a comparèixer “les vegades que faci falta” a la Diputació Permanent, un cop dissolt el Parlament. Aragonès ha dit que buscaran també “espais de diàleg i cooperació amb totes les forces polítiques” per combatre la pandèmia.
