Quan l’any 2014, Joan Fontcuberta, un dels fotògrafs més prolífics, internacionals i importants del moment, va aparèixer per Tàrrega, convidat pel Museu Trepat i el festival Embarrat, va quedar impressionat i seduït per l’antiga fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat: unes naus que es van construir entre els anys 1933 i 1936, i que encara avui conserven un esperit i una atmosfera intactes, d’èpoques passades.
La fàbrica, però, havia començat la seva activitat l’any 1914, al carrer d’Ardèvol. Eren els temps de la modernitat: una nova societat, erigida a partir de la Revolució Industrial, fugia a correcuita del ruralisme i idolatrava la «màquina» com a instrument de progrés.
L’adveniment de la modernitat doncs va portar canvis socials i polítics de gran magnitud. També en el món de l’art. I, apareixien a Europa i Estats Units les avantguardes: uns corrents artístics contestataris, rebels, que s’enfrontaven amb l’academicisme hegemònic del moment, i que van representar un punt d’inflexió irreversible en el món de l’art.
En aquest context de principis de segle XX, la fotografia i el cinema, les dues grans disciplines tècniques de captació de la imatge i moviment, no van restar al marge d’aquesta revolució. Així, els fotògrafs de l’època influenciats per moviments com el dadaisme, el surrealisme o el constructivisme, mostraven una nova manera d’entendre el mitjà i apostaven per l’experimentació en les formes, els punts de vista, les tècniques o les temàtiques.
Per tot plegat, i potser seguint els preceptes del mestre de mestres, el fotògraf americà Man Ray, que als anys 30 va dir: «jo no busco, imagino», Joan Fontcuberta, el fotògraf català més reconegut de la història, va imaginar, des de Tàrrega, un nou projecte artístic per homenatjar a les avantguardes històriques: li posà el nom de Trepat. A case study in avant-garde photography.
Trepat és doncs la ficció de Fontcuberta que vincula a Josep Trepat —fundador de la fàbrica J. Trepat i un home emprenedor, llest, senzill i amant de la innovació—, amb les avantguardes artístiques. Josep Trepat, amb un gran interès per la cultura, va aconseguir, segons Fontcuberta, contactar amb les elits del món de l’art de la primera meitat de segle XX, i amb elles, va establir estratègies comunicatives i publicitàries amb l’objectiu d’impulsar la seva fàbrica. Així, va ser com artistes de gran renom mundial, com els fotògrafs Renger-Pastzsh, Man Ray, László Moholy-Nagy, Rodtxenko, Charles Sheeler o Walker Evans, van fer estada a Tàrrega, i van retratar les instal·lacions i els productes de la fàbrica amb fins promocionals.
No obstant això, a tots els treballs de Fontcuberta, i a Trepat també, subjau un rerefons crític que qüestiona el paper de la fotografia i també dels mitjans de comunicació, als quals hom els hi atribueix incondicionalment la «veritat». Una «veritat» que l’artista nega sense contemplacions.
En l’aspecte formal, Trepat ha esdevingut una exposició i un llibre comissariat per Fontcuberta a partir del material fotogràfic i documental trobat al fons de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i del Museu Trepat. El projecte s’ha exposat al festival internacional de fotografia d’Arles i al Palacio de la Madraza de Granada; i, actualment, es pot veure al DA2 de Salamanca dins la important mostra Imago, Ergo, Sum comissariada per Sema d’Acosta i dedicada a l’obra de Joan Fontcuberta. El llibre, de col·leccionista, l’ha editat Editions Bessard (França), i la meitat del exemplars s’han venut a l’estranger. Avui, gairebé estan esgotats.
Al Museu Trepat doncs no li ha pogut sortir més rodona la iniciativa, i en pot estar orgullós: Trepat ha estat i és avui un projecte altament valorat i molt apreciat en les esferes internacionals del món de l’art, i a més a més, ha resultat ser un nou i intel·ligent canal de difusió del patrimoni industrial targarí.
Jesús Vilamajó
Emprenedor cultural i fotògraf
