El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reivindicat el paper de la dona en la construcció de Catalunya. Ho ha fet durant l’acte institucional en motiu de la Diada Nacional, celebrat aquest divendres a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida.
L’acte ha estat presidit per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, i a més de Talarn, hi han participat Bernat Solé, delegat del Govern a Lleida, i l’alcalde Miquel Pueyo. Tots ells han pres part en l’ofrena floral conjunta. A més s’ha cantat l’Himne Nacional de Catalunya i Heura Gaya ha interpretat diferents peces musicals. Per part de la Diputació, també hi han assistit la vicepresidenta Estefania Rufach, i les diputades i diputats Mercè Carulla, Jaume Rutllant, Jordi Verdú, Carles Gibert, Paco Cerdà, Rosa M. Perelló, Eloi Bergós i Joan Gilart.
En el seu parlament, Joan Talarn ha començat fent una contextualització històrica del marc on, fa més de 300 anys, es va produir “l’abolició de les constitucions del Principat, el País Valencià i les Illes, i la instauració d’una monarquia absolutista”. Era el punt final a “un estat català amb prop de mil anys d’història”, tot i que “mai no van aconseguir el seu objectiu final: assimilar, derrotar i esborrar la memòria de la Nació Catalana. Ni llavors ni al llarg d’aquests tres segles. I per això som aquí”.
El president de la Diputació ha precisat que, en aquella lluita, “la dona és negligida o relegada de bona part de la narrativa històrica”, tot i que, “en la defensa de les llibertats nacionals d’aquell 1714, les dones van lluitar, també, fins que no els van quedar forces per seguir combatent més enllà de qualsevol esperança racional de victòria”. Va ser a partir d’aquella derrota que, mentre a la resta del món “les dones prenien consciència de la importància del seu paper en la transformació de les societats”, aquí ens sumíem “en la foscor de l’absolutisme borbònic imposat per Felip V”.
Així, al 1791, l’escriptora i filòsofa Olympe de Gouges proclamava la ‘Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania’, “possiblement el primer text fundacional del que ara reconeixem com el moviment feminista”. Un feminisme que és “la ideologia alliberadora que atorga un plus a les altres lluites contra la desigualtat i les discriminacions”, segons una definició de l’activista lleidatana Elvira Siurana que “podreu sentir ben aviat, en la segona fase de la campanya amb la què l’Àrea d’Igualtat de la Diputació proclama i reivindica que Lleida és nom de dona”.
Talarn ha admès que “és evident que resta molta feina a fer, tant per assolir una representació més justa de les dones als centres de poder com en l’alliberament de la nostra nació”, però ha afegit que “seria injust no reconèixer que hem donat passes”. Així, ha recordat noms com els de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Marta Rovira, “mirall de tantes i tantes dones i homes que han patit i continuen patint la repressió que l’estat va iniciar fa 300 anys i ha exercit sistemàticament sota diversos mecanismes”.
El president ha acabat la seva intervenció amb unes paraules de Muriel Casals: “Som aquí per a fer conèixer la nostra causa, que és la causa de Catalunya i també, sobretot, la causa de la democràcia”, motiu pel qual ha animat tothom a “fer bandera de la nostra identitat, superant llargues campanyes de repressió social i cultural, gràcies a la perseverança, a la consciència col·lectiva i l’estima a la nostra terra. Llibertat, també, és nom de dona”.
Els actes oficials de la Diada continuaran demà al matí amb la tradicional ofrena floral a l’edifici del Roser, amb la participació de les entitats culturals i cíviques de la ciutat.
