El mural té una superfície de 34 metres quadrats, 7,48 metres d’alçada i 7,50 metres d’amplada. Emmarca el portal d’entrada i la balconada del cor. S’hi representen la bellesa de la natura i la creació del parc de Sant Eloi com una acció de respecte i de goig de la naturalesa, així com els atributs de Sant Eloi, representats d’una manera simbòlica a través de mans.
Segons Minguell, l’obra vol “donar sentit” a la paret de tancament, ja que es tracta “d’una paret nova dins una edificació gòtica medieval antiga”. Així, l’objectiu del mural és que el conjunt del temple agafi “una unitat”, de manera “que la pedra s’enriqueixi amb els pigments del fresc i que el fresc llueixi emmarcat amb la pedra gòtica”, ha afegit l’artista.
Minguell ha creat una composició de cercles. D’aquesta manera, a la part superior ha representat el “cicle de la vida” amb la Lluna i el Sol al costat esquerra i dret, respectivament, envoltats d’arbres, naturalesa i escales que representen la creació del parc de Sant Eloi.
A la part inferior del mural, hi ha dues imatges que fan referència al Sant. Per una banda, a la part inferior esquerra s’hi observa una enclusa i diverses eines utilitzades en l’orfebreria dins un cercle daurat, amb les que l’artista ha volgut representar la figura de Sant Eloi com “orfebre, artesà i creador”. Per altra banda, a la part dreta Minguell representa el Sant de manera simbòlica com a “edificador i bisbe” a través d’uns mans dibuixades, també, a l’interior d’un cercle.
Finalment, als peus del mural l’artista pintarà unes mans que planten arbres a la terra, en una al·lusió a l’Associació Amics de l’Arbre, ja que “gràcies a la seva iniciativa, aquest espai erm s’ha convertit en un parc formidable”.
L’artista preveu acabar el mural la setmana vinent. Segons ha explicat, el fet d’haver coincidit l’execució de l’obra amb el confinament per la covid-19, ha fet que hagi estat “una mena de confinament personal”. “Tot i això, els artistes ja hi estem avesats perquè per crear necessitem el silenci, solitud i concentració”, ha afegit.
Així mateix, l’artista ha qualificat de “goig” el poder treballar a la seva ciutat natal. A banda de “l’estima” i els “vincles” que té amb Tàrrega, Minguell considera que el fet d’haver d’interpretar llocs que té “molt viscuts i interioritzats” també li facilita el poder expressar-se a través del seu treball.
La pintura al fresc
El mural ha estat pintat amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària i utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell, que és fill i net de pintors al fresc, és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 45 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 800 metres quadrats de frescos), el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida i la Universitat Politècnica de València.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
