El Museu Tàrrega Urgell ha obert al públic una nova exposició temporal dedicada al vessant social i polític de l’escriptor Manuel de Pedrolo (1918-1990). Si bé l’acte oficial d’inauguració s’ha ajornat fins al dimecres 9 de setembre (9 vespre, plaça dels Comediants), la mostra ja es pot visitar a partir d’avui en l’horari habitual del museu i en grups reduïts (màxim de 5 persones duent mascareta). L’exposició, que romandrà oberta fins a l’11 d’octubre, du per títol “Sota censura · Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita” i és una iniciativa del Museu Comarcal de Cervera a partir d’un encàrrec de l’Any Pedrolo 2018. Amb caràcter itinerant, la proposta acosta al públic com l’autor de L’Aranyó abordà en els seus textos episodis característics de la història contemporània del país com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona o la llibertat d’expressió.
L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, és també la comissària de l’exposició coordinant un treball de recerca que arrancà el novembre del 2017. La primera edil, experta en l’obra pedroliana, ha definit l’escriptor com “un lluitador amb un ideari avançat al seu temps i que entenia la literatura com una eina per aconseguir canviar la societat”. Per la seva part, la directora de la mostra i del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés, ha assenyalat que portar aquesta proposta fins a la capital de l’Urgell era “una cita imprescindible atenent als profunds lligams entre Tàrrega i el literat”. D’altra banda, Alba Cuñé, escenògrafa de l’exposició, ha explicat que els 12 plafons volen reflectir “una obra literària complexa, simbòlica i en procés de creació”.
Tàrrega és la quarta ciutat catalana que acull l’exposició després de Cervera, Lleida i Cambrils. El treball s’estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola (Pedrolo fou un dels autors que més en va patir els efectes). El segon apartat plasma com Pedrolo es va comprometre amb la lluita social i política des de la premissa de l’alliberament total (lluita antifranquista, lluita obrera, alliberament de la dona, llibertat sexual). El tercer àmbit il·lustra com el versàtil autor se servia de les lletres per transformar la societat a través de la seva admiració vers l’existencialisme i Jean-Paul Sartre així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o la ciència-ficció.
