Segons l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que gestiona el jaciment des de l’any 2014, el nou projecte arqueològic tindrà una durada de quatre anys amb continuïtat i la previsió és que comenci al 2020. Segons ha explicat Marina Miquel, el projecte “vol arribar a conèixer l’urbanisme de la ciutat” i ha afegit que no es preveu excavar la totalitat del jaciment perquè seria “un esforç de molts anys”. Miquel ha qualificat el projecte d'”ambiciós” i ha dit que ha de permetre posar al descobert noves estructures del que, considera, “havia de ser la gran capital del poble ilergeta”.

El director del projecte serà l’arqueòleg del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jordi Principal. Miquel ha explicat que el termini de les excavacions acostuma a ser “d’unes tres setmanes o d’un mes” cada any, tenint en compte que, després de cada campanya, es requereix “mesos d’estudi del material i de les descobertes que s’han fet”. El pressupost quadriennal de realització del projecte és d’uns 50.000 euros i està finançat per la Direcció General del Patrimoni Cultural. Des de l’Agència Catalana del Patrimoni i el Museu d’Arqueologia de Catalunya també aporten recursos econòmics i humans ha explicat la responsable.

L’última campanya d’excavació al Molí d’Espígol va acabar l’any 2008. Els arqueòlegs calculen que des de l’inici de les excavacions, el 1970, s’ha excavat el 25% de la superfície urbana. “Sabem que el nucli urbà era molt més ampli” ha explicat Marina Miquel. En aquest sentit, molts experts creuen que el Molí d’Espígol, podria ser la desapareguda capital ilergeta d’Athanàgia, Atanagrum en llatí. Les estructures més antigues del jaciment es remunten a l’inici del segle VII aC. Al segle IV aC, però, l’assentament va esdevenir una autèntica ciutat que va arribar a tenir 6.000 habitants. Va ser abandonada l’any 200 aC durant les revoltes dels ilergets contra Roma i, posteriorment, va tornar a ser habitada de manera intermitent fins a començaments del segle I aC.

Pel que fa la museïtzació del centre d’interpretació, ubicat al mateix jaciment, s’ha renovat els panells explicatius, en què s’hi pot llegir la història del jaciment i veure com era la ciutat. També s’ha dotat l’espai amb una peça audiovisual que narra tota la història del Molí d’Espígol. Segons ha explicat, Maria Miquel, tant el projecte de museïtzació com el d’excavació arqueològica, són una aposta per la recerca i per la dinamització social i del territori.

Des del consistori també han anunciat que volen col·laborar activament amb la Generalitat per “realçar i donar molta més visibilitat al Molí dl’Espígol”. En aquest sentit, l’alcalde de Tornabous, David Vilaró, ha dit que volen arribar a un acord per poder obrir el jaciment “un dissabte de cada mes a partir del novembre”. Vilaró creu que, fins ara, el “poble havia viscut una mica d’esquenes al Molí d’Espígol”. Per aquest motiu, es vol aprofitar el fet que la Festa Major s’escau amb el Cap de Setmana Ibèric 2019, per fer que algunes activitats passin pel jaciment. El Cap de Setmana Ibèric 2019 es celebrarà el 5 i 6 d’octubre i inclourà visites guiades, activitats familiars i es presentarà el projecte de recerca arqueològica del Molí d’Espígol.