La Generalitat prohibirà fins al 2020 l’ampliació i construcció de noves granges en zones vulnerables per nitrats

ACN Castelló de Farfanya.-El Govern preveu establir una moratòria que vetarà l’ampliació i construcció de noves granges fins a l’1 de gener del 2020 en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats, segons recull el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes que el Departament d’Agricultura ha tret a informació púbica i que no preveu que s’aprovi abans de finals de la pròxima primavera, quan entraria en vigor la mesura. El document també preveu la prohibició d’abocar purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats i impedir d’aquí a cinc anys l’aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall. A més i entre altres mesures, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats. El document busca assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles i buscar un equilibri entre l’activitat d’aquestes i el conjunt de la població.
Agricultura ha tret a informació pública del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. El document, que des de la conselleria no es preveu que s’aprovi fins a finals de la primavera vinent, inclou -a partir de l’entrada en vigor del decret- una moratòria en les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l’1,2, és a dir aquells que es troben en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl.

D’aquesta manera, la mesura, prohibirà l’ampliació i construcció de noves granges fins a l’1 de gener del 2020 en els 66 els municipis del país que són zones vulnerables per nitrats. La majoria es troben a la Catalunya central i comarques gironines, mentre a les comarques de Lleida són nou municipis els afectats, segons ha concretat aquest divendres des de Castelló de Farfanya (Noguera) la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan.

El decret també preveu prohibir l’abocament de purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis poblats, i impedir en un termini de cinc anys l’aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall, mesures que han de permetre reduir les olors i fer compatible així l’activitat ramadera i agrícola amb el conjunt de la població.

D’altra banda, per garantir la traçabilitat del transport e bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global GPS. L’ús del GPS permetrà aportar una major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància i una minimització d’inputs i recursos, segons ha detallat Masjuan. A més, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tan orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traçabilitat.

A grans trets, la nova normativa, que segons Masjuan s’ha treballant conjuntament amb el sector, preveu tres grans línies d’actuació. D’una banda, la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; en segon lloc aposta per la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i, finalment, se centra en el control i seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments. Masjuan ha remarcat que es tracta d’un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Unió de Pagesos considera que la moratòria per ampliar o construir noves granges en zones vulnerables arriba tard

Per la seva banda, el responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, ha valorat positivament la moratòria per a l’ampliació o construcció de noves granges en zones vulnerables fins al 2020, tot i lamentar que arriba tard. El que cal al final és que el decret marqui les normes i la moratòria desaparegui al 2020 o abans si la gent compleix la normativa, ha explicat. D’altra banda, ha expressat l’increment de burocràcia que suposarà per als ramaders i això no ens agrada com a ramaders i com a pagesos pel fet d’haver de fer una declaració anual sobre l’aplicació de dejeccions i fertilitzants.

Presentació al sector eines per a millorar la gestió de les dejeccions

En el marc la jornada ‘Resultats del projecte Life+ Futur Agrari. Millora de la gestió del nitrogen a l’agroramaderia catalana’, que s’ha dut a terme a Castelló de Farfanya també s’han presentat al sector eines per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes. Es tracta d’un projecte cofinançat pel Programa LIFE+ de la UE que, des del seu inici, el setembre de 2013, ha posat en pràctica tecnologies existents de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. El seu objectiu és fer arribar al sector aquelles eines existents per a millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com per a donar pautes per a minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera. En la jornada es presentaran els resultats obtinguts durant aquests quatre anys.

El cap del servei de sòls del Departament d’Agricultura, Jaume Boixadera, ha destacat que els ramaders poden emprar diversos sistemes i dur a terme diferents actuacions com ara controlar la quantitat d’aigua i en el moment en què es dona al bestiar, ja que d’aquesta manera es pot aconseguir reduir més d’un 50% la quantitat de purins generats. També ha ressaltat que controlant la nutrició es pot assolir produir un porc amb un 40% menys de nitrogen que fa uns anys. En aquest mateix sentit, també ha posat en valor els sistemes de separació sòlid-líquid, dels quals se n’han pogut veure de diferents durant la jornada de camp. Per implementar aquestes i altres solucions, però, el sector ha hagut d’assumir importants inversions, segons han explicat alguns dels ramaders presents a la jornada.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.