L’exposició engloba diverses etapes de Guinovart i intenta explicar el concepte de llindars, que es va repetint una vegada i una altra a l’obra de l’artista. La mostra està dividida en tres espais, un primer on es mostra els límits propis de l’existència, com poden ser les estacions de l’any o la transició de la vida a la mort. En un segon recull d’obres s’hi veu la pròpia exploració del límit de la pintura, on Guinovart trenca l’espai de la tela fent que la realitat formi espai de l’obra i la tela vagi més enllà del requadre. Així, les obres del tercer no mostren obres planes sinó una nova dimensió a partir de la creació de diferents nivells, que poden ser físics o desconeguts a través d’espais foscos o orificis.
Bernat Puigdollers, comissari de l’exposició, afirma que el concepte de llindars és força present al llarg de les diferents etapes de l’artista, encara que “no tant durant els primers anys sinó a partir dels anys 60, quan Guinovart comença a experimentar”. És llavors, quan segons Puigdollers, “la manera tradicional de pintar se li queda curta i comença a buscar noves maneres d’expressar-se”, ja sigui introduint elements perforats o afegint capes de pintura a les seves obres, entre altres.
Pel que fa la procedència de la trentena de peces exposades, algunes formen part de l’Espai Guinovart i altres són de propietat privada. Segons Puigdollers, s’ha intentar buscar obres que no es veuen habitualment o que directament feia anys que no es mostraven al públic ja que es trobaven en magatzems o en col·leccions particulars.
Així mateix, Puigdollers ha reivindicat la figura de Josep Guinovart com un dels “artistes fonamentals de Catalunya de la segona meitat del segle XX” i l’ha qualificat de “personatge inesgotable”. “Quan comences a treballar Guinovart t’adones que cada vegada el pots conèixer de nou sense aturador i sense límit”, ha indicat.
