Pla mitjà del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, durant el primer telemà tic de la institució, celebrat el 24 d’abril del 2020. (Horitzontal)
ECP, PSC i Cs veuen insuficients els recursos que rebrà la ciutat de Lleida per la població i els serveis que acull
Es tracta dels Pla de Salut, de Cooperació Municipal i de Cooperació Comarcal, que ja estaven previstos però que es reformulen, se n’augmenta la quantia i se n’agilitza la tramitació. Entre els tres plans es destinaran als ens locals 15 milions d’euros, provinents del romanent del 2019 i del que s’obtingui del 2020, i tindran en compte a l’hora de distribuir els ajuts uns criteris “equitatius” i factors de discriminació positiva per lluitar contra el despoblament i l’envelliment dels municipis. Així mateix, es deixa enrere la concessió direccional d’aquests ajuts, segons han remarcat des del govern d’ERC i JxCat.
Per fer-ho possible, el Ple ha donat compte de la liquidació del pressupost del 2019, que tanca amb un romanent de 108 milions d’euros, un resultat positiu de 22,1 milions d’euros i amb una ràtio d’endeutament del 29,80%. Així mateix, s’ha donat compte del decret per a la incorporació de crèdits per valor de 94,5 milions d’euros dels comptes del 2019 al pressupost del 2020.
15 MEUR en els plans especials de Salut, cooperació municipal i comarcal
El Pla econòmic per a ens locals en l’àmbit de la Salut compta amb una dotació de 6 milions d’euros per cobrir accions en despeses de salut, hàbits saludables i conductes que incideixen en el benestar; activitat física no competitiva; gestió d’aigües d’ús públic; subministraments, manteniment i gestió de consultoris mèdics, sales de vetlla i tanatoris. Tots aquestes línies d’ajut ja previstes s’unifiquen en un únic pla.
En el cas dels ajuntaments, un 10% dels recursos previstos es distribuiran amb una quantitat fixa per a cada ajuntament i d’un 5% pel que fa a les EMD, un 35% s’assignarà segons la població; un 5% tenint en compte factors de despoblament o envelliment, un 40% entre els municipis que comptin amb consultor mèdic, i un 5% en funció dels índexs socioeconòmics. Per comarques, hi haurà una aportació fixa d’un 30% (400.000 euros per consell), un 10% es distribuirà en funció del nombre de municipis, un 30% segons factors de despoblament o envelliment, i el 30% restant en funció dels habitants de cada comarca.
El Pla de Salut s’ha aprovat amb els vots a favor d’ERC, JxCat i Unitat d’Aran. El PSC i Cs s’han abstingut mentre la diputada d’En Comú Podem hi ha votat en contra. Els grups del PSC, ECP i Cs no es tingui més en compte el criteri poblacional a l’hora de distribuir els recursos i, en aquest sentit, han criticat que la ciutat de Lleida “només rebi” 165.000 euros, tenint en compte la població que té i els serveis sanitaris que acull i que donen servei a població de tota la demarcació. Els socialistes també han lamentat que no és destinin en conjunt més diners a aquest i als altres dos plans.
El Pla especial de Cooperació Municipal està dotat amb 5 milions d’euros servirà per sufragar despesa corrent d’ajuntaments i EMD, especialment reparacions, manteniments, conservacions, subministracions i prestació de serveis. El 50% de l’import es distribuirà amb una partida fixa per a cada consistori, mentre la resta es repartirà en funció dels habitants del municipi. En aquest cas, ha prosperat amb el suport d’ERC, JxCAT, UA i Cs, mentre ECP i el PSC s’han abstingut, també en considerar “insuficients” els 250.000 euros que rebrà Lleida ciutat. El vicepresident Jordi Latorre ha assenyalat que Lleida rebrà enguany de la diputació, al menys, 3,1 milions d’euros entre aquests plans i altres partides. A més, El president Joan Talarn ha expressat el compromís de la institució de fer una aportació per si, finalment, fos necessari posar en marxa el pavelló Onze de Setembre de Lleida com a hospital salut.
Pel que fa al Pla especial de Cooperació Comarcal, compta amb una dotació de 4.030.000 euros per fer front a les despeses corrents en l’àmbit de la salut i serveis d’assistència tècnica als municipis dels ens comarcals i el Conselh Generau d’Aran. Així, cada consell rebrà 115.000 euros fixes, mentre el 40% dels recursos previstos en el pla es distribuiran en funció dels municipis que té cada comarca i un 20%, en funció de la població. Aquest Pla s’ha aprovat per unanimitat.
Procediment “exprés i simplificat” perquè ajuntaments i consells puguin rebre els diners abans de dos mesos
La institució ha dissenyat un procediment “exprés i simplificat” per poder avançar els diners als municipis i comarques. Així, un cop publicats al BOP, s’obrirà un període de 10 dies d’exposició pública, després els ajuntaments i consells tindran 10 dies per acceptar l’assignació que els pertoqui per poder-la rebre a continuació. La previsió és que ajuntaments i consells puguin rebre els diners abans d’un mes i mig. Els ens locals tindran fins el 31 de març del 2021 per justificar les despeses efectuades.
35 MEUR d’injecció econòmica amb els tres plans i la modificació d’altres d’anys anteriors
Al marge d’aquests tres plans especials, el Ple de la diputació lleidatana també ha aprovat dues modificacions de plans d’anys anteriors que encara no s’havien abonat per avançar les transferències als ens locals lleidatans. Es tracta del Pla de reforç municipal del 2019 –pendent de resolució- i del Pla extraordinari d’inversions dels anys 2017 i 2018.
Amb la modificació, la diputació avançarà una bestreta del 75% corresponents a projectes adjudicats pels ens locals i aquests posteriorment podran presentar la justificació de la inversió. Això suposarà una aportació als ens locals de 7,5 i de 13 milions d’euros, respectivament. La diputació abonarà el 25% restant una vegada s’hagin justificat aquestes inversions. Sumats al pla de xoc, la Diputació de Lleida efectuarà una injecció de liquiditat “immediata” als ajuntaments i consells de més de 35 milions d’euros.
Al principi de la sessió, el president Joan Talarn ha repassat les diferents mesures que s’han posat en marxa des de la Diputació de Lleida com ara l’ampliació de terminis per poder pagar taxes i tributs locals que s’encarrega de recaptar la diputació, així com l’increment en el pressupost 2020 de les partides per a llars d’infants i per a les despeses ordinàries dels ajuntaments, entre altres.
El PSC, UA i ECP reclamen més mesures per pal·liar els efectes del coronavirus
Els grups del PSC, Unitat d’Aran i d’En Comú Podem han presentat una moció amb diferents propostes per contribuir a pal·liar els efectes de la crisi generada pel coronavirus. Entre aquestes, s’ha aprovat que la diputació mantingui una línia oberta de compra de material de prevenció contra el coronavirus; agilitzar les bestretes als ens locals davant l’ajornament en el cobrament de taxes i impostos municipals, i incrementar el suport als consells per al servei de teleassistència per a la gent gran.
També ha prosperat es punt que insta la Diputació de Lleida a iniciar converses amb l’ATM de Lleida, agents econòmics i ens locals del territori per incrementar les freqüències i horaris del transport públic per facilitar el desplaçament de treballadors agraris fins als ses llocs de feina durant la campanya de la fruita. En aquest mateix sentit, s’ha aprovat que la corporació sol·liciti al govern de l’Estat l’inici d’un procés de regularització de les persones migrades que resideixen al territori per tal que pugui beneficiar-se de drets socials i laborals.
Per contra, ha quedat rebutjat pels vots en contra dels dos partits del govern el punt que demana a la diputació lleidatana la posada en marxa un pla interdepartamental per a la promoció econòmica i turística i una línia de microcrèdits per a empreses i autònoms. Tampoc s’ha aprovat el punt que instava la institució a reclamar a Salut una auditoria de l’estat de situació dels equipaments de salut al territori per tal de determinar les inversions que requereixen. La diputada de Ciutadans s’ha abstingut en tots els punts de la moció.
D’altra banda, Ciutadans ha instat la Diputació a reclamar al Govern una línia d’ajuts per als 1.500 treballadors transfornterers de l’Alt Urgell que s’han quedat sense feina amb la crisi del coronavirus i que no poden rebre prestacions pel fet que treballaven a Andorra o França.
