La mostra ‘Guillem Viladot. Retalls. Formes trobades’ exposarà deu objectes de ferro de Viladot i es podrà veure fins a l’1 de desembre
‘Guillem Viladot. Retalls. Formes trobades’ és el títol de l’exposició que, al voltant de la figura de l’artista lleidatà, s’ha inaugurat avui a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que a més editarà el consegüent catàleg.
La inauguració ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, de l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé; del director de la Fundació, Pau Minguet; i de la responsable de tractar el fons, la Cap del Servei d’Arxius de la Diputació, Teresa Ibars. En els parlaments, Talarn ha destacat que l’IEI ha tingut la sort d’estar des de bon començament al costat de Viladot i de la poesia visual i ha explicat que “amb la commemoració d’aquests 20 anys, s’ha volgut aportar més elements de la seva obra i vida”. Així, ha assegurat que tant des de la Diputació de Lleida com de l’Institut d’Estudis Ilerdencs s’ha fet “un pas endavant” amb el tractament documental de l’arxiu de la Fundació Privada Guillem Viladot ‘Lo Pardal’.
La mostra es podrà veure al Pati de l’IEI fins a l’1 de desembre i coincideix amb el vintè aniversari del traspàs de Viladot, amb motiu del qual se celebren un seguit d’actes en homenatge a la seva figura.
L’exposició mostra una part de la producció de l’artista que no es coneix massa. Es tracta de 10 objectes de ferro que cal contextualitzar en el període que va des de mitjans dels anys vuitanta fins a la seva mort, que és quan Viladot va materialitzar la majoria dels anomenats ‘Objectes de Companyia’: assemblatges entre diversos objectes que, empeltats els uns dels altres, originaven noves realitats, noves memòries i on, també, es van realitzar una sèrie d’obres que tenien com a característica comuna estar confeccionades a base de retalls de ferro.
La indústria metal·lúrgica genera moltíssim material sobrant. Les enormes i pesades planxes de metall on el làser ha perforat unes formes, deixen uns negatius, una silueta, que Viladot percep com una possibilitat escultòrica, com un univers de formes abstractes que mantenen el record, fragmentat, del bloc monolític que havien sigut abans de ser retallades.
En la majoria d’obres fetes amb aquest material, no hi ha cap mena d’intervenció. Simplement, un cop seleccionat el retall de ferro només calia escollir quina part de la peça seria la base on es recolzaria i s’enlairaria. D’aquesta manera, el retall original passava a tenir una orientació, un cert pes, una immobilitat, a l’estar col·locat de la manera en què Viladot desitjava. Anar a una fàbrica i tornar amb un bocí de ferro que es convertia en obra no deixa de ser una burla simpàtica, una crítica graciosa a l’escultura contemporània. El treball de Viladot consistia a trobar l’escultura, més ben dit, en buscar-la.
Malgrat que la majoria de peces d’aquesta sèrie no estan intervingudes, en alguns casos Viladot hi afegeix alguns elements. Filferros, trossos de fusta o interruptors de pera són alguns dels objectes que Viladot va incorporar en algunes de les peces, creant així un diàleg visual, gairebé poètic, entre l’absoluta feixuguesa dels blocs de metall i la subtilitat dels elements que els acompanyen.
Al marge de l’exposició, cal recordar que la setmana passada el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va anunciar que la Diputació, a través del Servei d’Arxius, Estudis i Informació, s’ha fet càrrec del tractament documental de l’arxiu de la Fundació Privada Guillem Viladot ‘Lo Pardal’, que ha arribat a l’entitat després de la defunció de la vídua de Viladot, Montserrat Felip, i que consta d’unes 100 caixes de documents, com ara correspondència, fotografies, galerades i obra literària de l’autor, articles de premsa, tríptics i altra mena de documents. Aquesta actuació permetrà unificar i donar sentit al llegat de l’artista lleidatà, així com posar el conjunt documental a l’abast d’investigadors i públic en general.
En aquesta mateixa línia s’emmarca la reedició, per part de la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis ilerdencs en col·laboració amb l’editorial Fonoll de Juneda, del llibre ‘La cendra’, la primera de les novel·les de Viladot.
