El Fòrum l’Espitllera, amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i amb la col·laboració dels ajuntaments de les viles de la Segarra on hi hagué deportats a camps de concentració i d’extermini nazis, impulsa l’Itinerari de la deportació. Memòria dels segarrencs als camps nazis.
Aquest Itinerari es materialitzarà el proper divendres, dia 26 de gener, amb la instal·lació d’11 llambordes Stolpersteine(“pedres de topada”) a 9 viles de la Segarra per part de l’artista berlinès Gunter Demnig, creador del projecteStolpersteine en memòria de les persones que van patir la deportació als camps nazis.
Les llambordes Stolpersteine són fetes amb formigó, presenten una superfície de 10 x 10 cm que es recobreix d’una fulla de llautó i en la qual s’hi graven les dades essencials de la persona deportada, per la qual cosa cada llamborda és única. Les llambordes Stolpersteine s’instal·len al terra, a nivell del sòl, davant de la casa on vivia la persona deportada o en algun espai proper als ajuntaments, amb l’objectiu de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona deportada, desapareguda, torturada, assassinada.
Tots els ajuntaments de les poblacions de la Segarra que van tenir deportats a camps nazis han acceptat la proposta del Fòrum l’Espitllera de participar en el projecte i han autoritzat la instal·lació de les llambordes Stolpersteine, dedicades als seus veïns deportats. Aquestes poblacions són: Cervera, Granyena de Segarra, les Oluges, la Prenyanosa (Cervera), Sanaüja, Sant Antolí (Ribera d’Ondara), Talavera, Tarroja de Segarra i Torà.
Les llambordes Stolpersteine es col·locaran en un espai proper a l’ajuntament, a excepció de Torà i Sanaüja, on se situaran davant de les cases dels deportats.
Amb la instal·lació de les llambordes Stolpersteine en memòria dels 11 veïns de les viles segarrenques que van patir la deportació als camps nazis, la comarca de la Segarra, en la seva configuració administrativa actual, serà la primera comarca de Catalunya en homenatjar tots els seus veïns que van ser víctimes d’aquesta deportació; també serà la primera participació en el projecte Stolpersteine a la demarcació de Lleida i la primera vegada que la participació en aquest projecte s’impulsa des d’una associació, atès que habitualment s’impulsa des dels consistoris.