Tinc la sospita que el diàleg, com a forma de comunicació, es troba en clara decadència.
En aquesta absurda i delirant transició cap a l’era postindustrial, primer vam perdre la capacitat per entendre el que llegíem; després ens vam carregar el fet mateix de la lectura ―malgrat les estadístiques entusiastes amanides pels vividors del ram―. I ara està entrant en agonia la nostra capacitat per processar correctament la informació oral.
Hem desaprès d’escoltar ―segurament imbuïts per aquesta pressa metabòlica i generalitzada que ens ha acabat socarrimant el cervell i corcant l’ànima― i ens hem acomodat en el titular ràpid de la notícia, amb el qual ja ens fem una idea aproximada del que ens volen dir.
Així, les xerrades cara a cara, les trucades telefòniques, les reunions, les tertúlies radiofòniques… ja no serveixen per a intercanviar informació, aprendre, rebre instruccions específiques o reflexionar sobre els pensaments del nostre interlocutor. Tant li fa. Els arguments ara ja no es comprenen sinó que es compren, com simples mercaderies. O bé es bandegen i es desqualifiquen, sense negociació possible. El diàleg —del grec διά (dia: a través de) i λόγος (logos: discurs, argumentació, raó)— perd així la seva essència i passa de ser una interacció entre raonaments a un improductiu intercanvi de monòlegs.
L’àmbit de la política n’és el clar exemple i les xarxes socials ―impregnades del seu esperit més estèril― estan poblades per replicants, defensors acèrrims i aplaudidors incondicionals, investits peons d’aquesta dialèctica comercial auto referencial i fal·laç, en tot de xerrameques superficials plantejades com a batalles on només compta la imposició del més enginyós, del més cridaire, del que té oportunitat de repetir el seu missatge fins a la sacietat: de vendre el seu producte, en definitiva. Una dinàmica fastigosa que sembla imposar-se cada cop més també en la vida quotidiana, a la feina, amb els amics, a l’àmbit privat.
Amb tòpics, prejudicis, frases grandiloqüents, sense diàleg, sense aprofundiment, proliferen la incomprensió, la incompetència, l’autoritarisme, la injustícia i la desigualtat. Com xampinyons en un grandíssim femer putrefacte.
Foto: Agaricus bisporus – Wikimedia Commons – Mushroom Observer
