El dia 6 de febrer va morir l’escriptor i professor universitari cerverí Jaume Ferran i Camps a la població d’Smyrna, a l’Estat de Geòrgia (Estats Units), on residia des de l’any 1960. Jaume Ferran fou nomenat fill predilecte de Cervera l’any 2001.
Jaume Ferran en un acte a la Cafeteria El Campanar de Cervera (foto Carme Bonet).
El paer en cap de Cervera, Ramon Royes, ha donat el condol personalment a la família i els ha manifestat la voluntat de la Paeria de Cervera de realitzar més endavant un acte d’homenatge pòstum a la figura de Jaume Ferran, que l’any 2001 va rebre la més alta distinció de la ciutat. Segon Royes, “la vinculació de Ferran amb la ciutat de Cervera ha estat total i absoluta fins al punt que l’atzar ha volgut que l’il·lustre cerverí ens deixés en una data tan assenyalada i estimada per als cerverins com és el dia del Santíssim Misteri”.
Jaume Ferran era fill predilecte de Cervera des de l’any 2001. Aquesta distinció també la va rebre l’any 1991 l’historiador i polític Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 – Sant Cugat del Vallès, 2008), i l’any 2014 el jove pilot de motociclisme Marc Márquez i Alentà (Cervera, 1993).
Ferran mai es va desvincular de la ciutat de Cervera, on va néixer l’any 1928. Va participar dels diferents ambients culturals de la ciutat, des de les tertúlies que organitzava a Cal Ferran fins a les aportacions literàries a la revista local Segarra des dels anys quaranta del segle passat.
“Jaume Ferran (Cervera 1928) va estudiar el batxillerat a la seva ciutat natal, va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid. Des del 1960 fins que es va jubilar com a emèrit el 1995, va exercir la docència universitària als Estats Units, primer a la Universitat de Colgate (1960-1963) i després a la de Syracuse, on el 1963 va ser nomenat director de l’Institut d’Estudis Hispànics.
Ferran va formar part, des de l’inici (i al costat de poetes com Costafreda, Barral o Gil de Biedma), de l’anomenat “grupo catalán de la Generación de los 50″. Entre els seus llibres de versos cal destacar Desde esta orilla (1952), Poemas del viajero (1953), Descubrimiento de América (1957), Canciones para Dulcinea (1959), Libro de Ondina (1964), Nuevas Cantigas (1967), Memorial (1971), Libro de Alfonso (1983), Las alas del Fénice (1988), Historia Natural (1989) i Corónica (1992). També ha publicat narrativa, estudis literaris (volums sobre Maragall, Costafreda, Lope de Vega, Foix), traduccions poètiques (de Yeats, Pound o Carner) i antologies (del seu grup poètic –Antología parcial-, d’Eugeni d’Ors, de Maragall i de poetes colombians). En català ha escrit dos volums autobiogràfics: Memòries de Ponent i Diari de tardor.” **
