L’agost, sobretot si el treballes, és un mes llarg, de 31 dies, la meitat dels quals en plena canícula que és el moment més calorós de l’any. La paraula «canícula», que en llatí significa «gos petit», prové de l’estrella Sírius, també anomenat «estel del gos», perquè pertany a la constel·lació del Ca Major. Antigament s’associaven les fortes calors de l’estiu a la presència al firmament d’aquesta estrella —en realitat una doble estrella o estrella binària— la més brillant del cel nocturn vista des de la Terra. Els antics romans creien que la seva energia se sumava a la del sol durant els dies caniculars o «dies del gos». Avui, en aquests verals, el «dia del gos» és el dia costerut que segueix després dels excessos d’un festiu i, a l’altra banda de l’Atlàntic, l’expressió dog days s’utilitza per a referir-se al mercat d’accions de la borsa nord-americana en època estival, ja que és un període de transaccions escasses o poc fructíferes.
Però no perdem el fil. Dèiem que l’agost és un mes llarg. Arbitràriament llarg, fins i tot. En el calendari romà primitiu, era el mes sextilis, perquè ocupava la sisena posició. En origen, tenia 30 dies però, amb el calendari lunar instaurat per Numa Pompili (s.VIII aC), va passar a tenir-ne 29. El calendari julià (solar) de dotze mesos —aprovat per Juli Cèsar el 46 aC— va relegar el mes d’agost a la vuitena posició i li va restituir els 30 dies. L’any 23 aC, per iniciativa del senat romà, el mes sextilis es va consagrar a Octavi August, i se l’anomenà August, avui agost. Per a satisfer la vanitat de Cèsar August, primer emperador romà, el mes d’agost va passar a tenir 31 dies, equiparant-lo als que també tenia i té el juliol (abans quintilis) consagrat a Juli Cèsar, l’any 44 aC. Aquest dia afegit li van prendre al pobre febrer. Vet aquí per què aquest mes fredorós i de mala fama té només 28 dies (29 els anys bixestos).
El calendari gregorià —instaurat pel papa Gregori XIII el 1582 com a conseqüència dels acords del Concili de Trento i encara vigent avui— va reformar el model julià. Es va implantar principalment per corregir el desfasament que s’arrossegava en relació a la durada astral de l’any —li van restar 10 minuts i 48 segons— i a l’inici de l’equinocci de primavera, vinculat a la celebració de la Pasqua.
Avui el mes de febrer segueix tenint 28 dies per la causa megalòmana d’Octavi August; i l’agost segueix sent un mes llarg, sobretot si et toca treballar. Si, per contra, tens la possibilitat de fer vacances és un mes que sempre tendeix a fer-se curt. Que dic curt, breu. Brevíssim.
Eduard Ribera (Balaguer, 1965). Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012)i De memòria (2016). Ha difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008) així com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 manté el blog literari L’Escriptori on publica textos d’actualitat i de ficció.
