L’Ajuntament de Tàrrega i la Diputació de Lleida han editat un llibre que traça una perspectiva històrica sobre el Ball de Bastons de la capital de l’Urgell. El volum és obra d’Albert Fitó Pi, membre de l’Associació Guixanet i investigador del folklore targarí. Al llarg de 120 pàgines i amb abundat testimoni gràfic, Fitó repassa l’evolució del Ball de Bastons de Tàrrega des del segle XVIII i fins a l’actualitat. El treball es basa sobretot en un quadern on Gumersindo Pascual, impulsor dels bastoners targarins a mitjans del segle XX, recopilà tot tipus de material sobre aquesta tradició. Precisament, el pròleg va a càrrec del seu nét, el regidor Carles Pascual. El llibre surt a la venda acompanyat d’un calendari amb imatges de les manifestacions de cultura popular promogudes per Guixanet.
Presència de l’Esbart Albada
La presentació va tenir lloc diumenge en el marc de la 17a Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals de Tàrrega, amb la presència de l’alcaldessa Rosa Maria Perelló, Albert Fitó i Carles Pascual. També hi actuaren els infants de l’Esbart Albada, entitat que manté ben viu des de l’any 2000 el Ball de Bastons. Fitó també detalla en el llibre altres manifestacions folklòriques com els Gegants del Carme, barri targarí que s’associa al Ball de Bastons. Versos i partitures completen el patrimoni cultural que ara queda preservat en l’esmentat volum. Val a dir que aquest és el segon llibre d’Albert Fitó després del que va dedicar l’any 2012 a la Festa Major de Tàrrega.
Viatge en el temps
El llibre viatja en el temps per desgranar les diferents etapes i vicissituds del Ball de Bastons de Tàrrega. Els inicis es remunten a l’any 1773 dins la tradició dels entremesos catalans. La primera etapa d’esplendor cal situar-la, però, entre els anys 1879 i 1910, quan Josep Maria Pont “Moniqueta” els recuperà com aparador festiu del barri del Carme. Inspirats en els de Solsona, els bastoners de Tàrrega adquiriren identitat pròpia quan “Moniqueta” composà el ball del Sona Bigotet, que encara s’interpreta actualment. Desaparegut l’any 1910, el Ball de Bastons es revifà l’any 1945 de la mà de Gumersindo Pascual, un dels seus principals valedors, endegant una nova etapa daurada que s’allargà fins al 1965. El Pare Jordi Maria Gil agafà el relleu del Ball de Bastons entre el 1985 i 1991, fins que l’Esbart Albada l’ha recuperat al segle XXI en una nova època d’esplendor.
