ACN Guissona .- La campanya d’excavacions del jaciment de la Iesso romana de Guissona (Segarra) ha donat uns resultats molt satisfactoris als arqueòlegs amb la troballa d’una gran quantitat de material orgànic en un pou fora muralla. Segons el director de l’excavació, Josep Guitart, es tracta de la troballa de material d’aquest tipus més important de la història d’aquest jaciment i també a nivell de Catalunya. Un dels objectes més valorats és una galleda de fusta molt ben conservada, però també plats de fusta i eines que van caure al fons de pou entre els segles II i III d.C. El fet que aquest pou de 6 metres hagi conservat l’aigua durant els darrers 2.000 anys ha permès la conservació de tot aquest material entre el qual també s’ha trobat restes de vegetació i fruits de l’època que en terra seca s’haurien descompost. L’excavació s’ha fet durant les dues darreres setmanes en el marc de l’11è Curs d’arqueologia de Guissona que ha comptat amb una trentena de participants.
El pou on s’han trobat tots aquests materials està situat fora muralla de la Iesso romana, en el que els arqueòlegs consideren que va ser un edifici que actuava com a magatzem i que ja es va començar a excavar en anteriors campanyes. Al jaciment hi ha localitzats fins a 5 pous, dels quals només se n’han excavat 2 a finals dels anys 90 i que no van donar uns resultats tant satisfactoris com aquest tot i que també en van extreure algunes fustes. Josep Guitart ha explicat que els habitants de la Iesso van deixar d’utilitzar aquest pou i el van tapar al segle III d.C. perquè l’edifici on es troba es va abandonar ja que calia recuperar ”l’estatus defensiu de la muralla”.
Segons Guitart, la singularitat de les troballes de material orgànic rau en el fet que a les excavacions normals no es troba aquest tipus de restes perquè amb el terra queden descompostes, de manera que l’únic que surt són ceràmiques, metalls i pedres. En aquest sentit, el professor d’Arqueologia de la UAB i codirector de l’excavació, Joaquim Pera, ha explicat que com que el pou ha conservat l’aigua durant 2.000 anys en una ”atmosfera anaeròbica” el material orgànic ha quedat en molt bon estat.
Pera ha assenyalat que el pou fa 6 metres de fondària i a partir dels 2 metres ja va començar a sortir sediment humit. En primer lloc es van trobar moltes restes d’animals morts, entre les quals destaca un cap de cavall. Ha estat a la part de baix de tot del pou, ”on hi havia el nivell d’ús”, on han trobat els objectes que possiblement van caure a l’època i no es van poder recuperar. El que els arqueòlegs consideren que té més valor és una galleda de fusta amb tapa que creuen que no se n’ha trobat cap altra d’igual en tot l’estat espanyol. També consideren especialment important una sola de sabata de cuir, que a Catalunya costen molt de trobar. També hi havia plats de fusta i eines que caldrà precisar més endavant per a que es feien servir.
En sortir a la llum aquest material orgànic ha entrat en risc i per això els arqueòlegs el mantenen amb aigua i properament serà traslladat a Girona en un centre especialitzat en recuperació de materials arqueològics marins per tal de restaurar-lo i en un futur poder-lo exposar al Museu de Guissona. A banda de les restes de fusta, els arqueòlegs també destaquen la troballa de restes de vegetació i fruits com nous, pinyols de préssec o llavors de vinya que permetran l’estudi de la flora i l’alimentació de l’època romana.
A banda de l’excavació en aquest pou, la trentena de participants entre alumnes i professors a l’11è curs d’arqueologia de Guissona també han excavat a les termes públiques de la Iesso i als jardins del costat de les termes.
